muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín:
11°

Egunkaria

L'improbable lector me permetrà que reprengui el fil dels excel·lents articles que ahir signaven en aquestes planes Josep Serra i Guillem Frontera. El títol ja indica la qüestió sobre la qual vull afegir noves opinions a les ja expressades per les dues plomes assenyalades. Perquè el tancament del diari Egunkaria posa de manifest, una vegada més, les mancances democràtiques de l'actual estat de dret espanyol. Efectivament, la política espanyola des de fa alguns anys ha triat situar l'epicentre del debat en el conflicte basc, i ho ha fet perquè això dóna rèdits electorals al nacionalisme espanyol i distreu l'atenció sobre altres problemes de l'estat. Que el tema d'Euskadi sigui portada i notícia més important dels mitjans de comunicació de l'estat genera comfortabilitat en els responsables de la Moncloa, és un contenciós on se senten còmodes ja que es pensen que se saben el missatge de memòria i el discurs els hi queda molt lluït de cara a l'opinió pública. De fet, que el suport al bel·lisme americà tengui com a justificació la col·laboració de la primera potència del món en la lluita contra el terrorisme etarra, és la mostra més evident de com interessa a Aznar relacionar-ho tot, ous i caragols, amb els irreductibles bascs. I el que més por fa d'això, no és el patriotisme ranci que es dibuixa darrere les decisions que es prenen, ni l'instrumentalització partidista, el que fa por és que aquests dos objectius (patriotisme i instrumentalització) passen per damunt dels més elementals principis de qualsevol país democràtic. L'estratègia vascongada ha duit l'estat a vulnerar principis tan elementals com: el pluralisme polític en prohibir un partit (llibertat d'associació), la presumpció d'innocència, la irretroactivitat de les disposicions penals, l'excepcionalitat de les mesures cautelars quan se suspenen drets constitucionals, la separació de poders i la llibertat de premsa i opinió. Mai cap demòcrata hauria pogut pensar que es podria arribar tan enfora amb tantes poques garanties. Si s'ha pogut arribar és per la capacitat de generar un clima on, qui no s'alinea amb les mesures del govern és un criminal. Si alguna cosa té de bo tota la resposta ciutadana a la possible guerra amb l'Iraq, és que retorna a les cases, al carrer i als bars la política, fa que molta de gent se n'adoni que té el deure de participar en el devenir de la vida col·lectiva, provoca que els famosos i les elits culturals se n'adonin que tenen una responsabilitat, injecta de nou una mica d'esperit crític a un cos social que semblava esmorteït. Precisament és aquest esperit crític el que no es veu per cap banda en relació a les restriccions de llibertats que s'estan produint a Euskadi. Òbviament que cal combatre, amb tota força, contra la manca de llibertat que genera l'amenaça terrorista, però dit això, s'ha de dir que tampoc es poden reprimir tots els principis democràtics enumerats per una decisió esbiaixada de com dur a terme aquest combat o, el que és pitjor, amb l'excusa d'aquest combat. Si la guerra bruta del GAL era rebutjable, la guerra bruta de la restricció dels drets democràtics també s'ha de rebutjar. Darrerament s'ha donat una passa de greus conseqüències, els delictes ja no els cometen persones físiques sinó partits o diaris i això no fa més que tensionar una mica més les posicions. S'hauria de ser molt més prudent quan es prenen decisions que poden afectar la pau social. El que s'ha fet al diari Egunkaria pot ser rendible pel que fa als vots però reflecteix una voluntat de fer incompatible una llengua i un poble amb l'estat espanyol, a això no crec que pugui ser positiu perquè simplement alimenta l'extremisme i la impossibilitat de vies de diàleg i resolució, i reflecteix sobretot, que ni les més elementals normes democràtiques són prou importants per frenar les accions partidistes; i aquesta és la pitjor notícia per a un règim de llibertats del que tan emfàticament en parlen alguns.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris