muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
14°

La presumpció d'innocència

No hi ha Estat de Dret sense presumpció d'innocència. Les constitucions nasqueren ja fa més de dos-cents anys per limitar el poder dels governs despòtics. I així es conformà la divisió de poders. Les forces policials només poden mantenir detinguda una persona 72 hores, actuïn per ordre d'un jutge, per iniciativa pròpia o per ordre dels seus caps polítics. I durant l'estada a comissaria ningú no pot ser sotmès a tractes inhumans o degradants. A més, tota persona té dret a saber de què se l'acusa. Vulnerar aquests principis és tornar a la Santa Inquisició o als periodes més negres del feixisme o l'estalinisme. A un Estat de Dret, ningú no està obligat a declarar contra si mateix i són els acusadors els que han de demostrar la comissió d'un delicte amb les seves armes intel·lectuals, sense poder acudir mai a la tortura.

La tradició penalista espanyola és, des de Concepción Arenal a Jiménez de Asúa, entre molts d'altres, profundament humanista. Es persegueix el delicte, però s'ha de compatir el delinqüent. Aquests valors semblen avui en perill. Alguns directius d'Egunkaria han denunciat tortures. Fa un mes, setze ciutadans foren apresats a Catalunya sota la terrible acusació de pertànyer a Al Qaeda, que ara s'esvaeix. És això involució? Sense una acusació clara i llampant, sense la força del Dret per endavant, hi ha accions que, en comptes de lluitar contra el terrorisme, sembla que ho fan contra bascs i musulmans just pel fet d'esser-ho.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris