nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Identitats ferides

Resumir un article de Manuel Castells, que a la vegada ja era un prodigi de resum de dades i de conclusions sobre les identitats (amb atenció preferent a l'Estat espanyol), és, més que una temeritat, una beneitura. No pretendré, per tant, dur a terme aquesta empresa (referència: El país, 18-02-03), tot i que n'extrauré, per al seu ús immediat, una conclusió molt ràpida: les identitats agreujades poden degenerar en fonamentalismes. En la seva extremosa brutalitat, Al Qaeda en podria ser un exemple -tot i que la complexitat de les causes que duen a la seva formació no permet aquestes reduccions tan sumàries. A l'altre costat, les identitats reconegudes tendeixen a comunicar-se amb altres identitats en un marc obert. Diríem que del reconeixement se'n deriva la normalitat i que l'hostilitat provocarà inevitablement un estat d'irritació de conseqüències imprevisibles en la seva intensitat, negatives en tots els casos. El mapamundi d'ara mateix no pot ser entès sense tenir en compte aquesta premissa. Un repàs als punts més calents de conflicte és altament revelador. La qüestió kurda, Palestina, el component indigenista en la revolta latent de Chiapas -que prefigura, a la vegada, el que en pocs anys pot esdevenir un rebrot a tot Amèrica Llatina-, l'Ulster o el País Basc, són exemples d'escenaris enverinats per qüestions identitàries. D'altra banda, és notori que aquesta mateixa qüestió, a Catalunya, ha experimentat una clara evolució en positiu, tot i que els darrers anys la temptació imperial del PP hi està introduint elements enterbolidors. No sempre podem tenir la seguretat que aquest, diguem-ne, principi sigui suficientment conegut i reconegut pels actuals administradors de l'Estat espanyol. No es tracta, ara, ja, de la lluita contra el terrorisme d'ETA, sinó del tracte que reben ininterrompudament, per part de les forces més centralistes, els nacionalistes bascos, criminalitzats, molt més enllà de la seva circumstància de partit, en allò que molts de bascos perceben com l'essència de la seva identitat. Hom té sovint la impressió que, amb el País Basc, la ideologia imperial pretén obviar el passat, les arrels, i partir de zero, com si la història fos un obstacle a salvar o un simple element distorsionador, però negligible. Independentment que es puguin demostrar o no vinculacions d'Egunkaria amb ETA, en una situació en la qual tot s'ha de fer amb bisturí d'altíssima i molt delicada precisió, no té res de pedagògic entrar amb botes i destral en un diari que per a molts de bascos és un símbol de pervivència i futur de la llengua. No diu ningú que les persones -periodistes inclosos, naturalment- no puguin ser interrogades, retengudes i detengudes, però una cosa són les persones i l'altra un diari; i per clausurar un diari s'han de tenir idees i sentiments no molt respectuosos amb la llibertat d'expressió. Idees i sentiments que, en el cas d'Egunkaria, obvien la necessitat de reconèixer i respectar les identitats particulars de cada lloc, sigui poble, comunitat, nació i/o cultura.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris