lluvia ligera
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
12°

La paraula prohibida: guerra

Els dos texts que aquest dilluns passat entraven a les Nacions Unides, un «memoràndum» a favor de la pau de part dels francesos i una resolució a favor de la guerra de part dels Estats Units, són dos exemples clars de com no s'ha d'escriure un document si es vol que s'entengui clarament el seu significat. Són tan descafeïnats que es fa difícil imaginar una situació en la vida real en què un llenguatge tan poc clar pogués servir per a res més que per complicar-se la vida. Els dos documents, i sobretot la proposta per a la guerra, no anomenen les coses pel seu nom. El document americà no diu 'guerra' enlloc, i tampoc no diu 'atac'. Però no es tracta de res més que d'això. La intenció, clarament, és que cap país al Consell de Seguretat no hagi de defensar-se per haver votat a favor de comencar una guerra, sempre podran dir als seus electors cridaners que els documents no diu res de guerra. Des del camp anglo-americà es vol que tothom pugui tornar a ca seva dient que no han votat cap document que explícitament autoritzàs un atac armat contra Bagdad, en què se suposa que moriran milers de civils. Els mateixos que ho han escrit volen poder dir que no es demana a l'ONU un permís per fer la guerra, sinó que es demana simplement complir amb les resolucions anteriors i les seves conseqüències inevitables. Es vol donar als membres del Consell de Seguretat l'opció de dir que les resolucions anteriors ja dicten la necessitat d'un atac contra Sadam, les 'conseqüències serioses' de la resolució 1441, i que ja és fora de les seves mans. Els francesos, per desgràcia, tampoc no ofereixen en el seu document el que faria falta per reconduir el debat sobre si es justifica comencar una guerra contra l'Iraq: un llenguatge més clar en què cada cosa té el seu nom.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris