algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Sense cobertura

El 15 de gener de 1990 ha esdevingut una data de referència en la història de les telecomunicacions, a causa del regiró que va provocar una avaria de les centraletes telefòniques de llarga distància de l'ATT a New York, i que deixà 60.000 usuaris sense aquest servei telefònic durant una partida d'hores. En la recerca de les raons de la incidència, varen quedar distingides ben aviat dues causes ben diferents, com eren un possible sabotatge o una avaria informàtica. La primera hipòtesi venia avalada pel fet que era el dia de Martin Luther King, i el sabotatge estaria fet per extremistes indesitjables que volien fer renou en un dia tan assenyalat. Per l'altra, els tècnics de la companyia telefònica acabaven de fer, la nit anterior, una actualització del programari de control de les centraletes telefòniques i això suposava un canvi que podia haver tingut alguna cosa a veure amb el col·lapse. Entre les dues opcions va guanyar, d'entrada, la del sabotatge, avalada per la proliferació de polissonades atribuïdes a alguns hackers, els quals, des de temps enrere, s'havien entretingut a mostrar les vulnerabilitats del sistema telefònica, tot canviant els programes d'algunes centraletes per fer, per exemple, que el telèfon d'urgències rebés també les cridades d'un telèfon eròtic o, encara més fi, un canvi d'hora en el rellotge de l'ordinador de la centraleta, per poder trucar amb tarifes reduïdes en horari normal, per esmentar-ne dues de ben simples i conegudes; sense deixar de costat una llarga tradició de tota casta de manipulacions consemblants del sistema telefònic. Posteriorment, es va comprovar que l'avaria havia estat fruit d'una errada en els nous programes informàtics, però de bon començament les forces del bé varen alimentar la hipòtesi del sabotatge per iniciar la primera gran cacera d'hackers de la història. El missatge era clar, ells havien gosat desafiar l'ordre establert d'una forma que era relativament tolerable, mentre la cosa ho havia passat de gamberrades més o menys gruixudes, però allò del dia de Martin Luther King havia sortit del botador i, per consegüent, calia actuar i tallar de socarrel aquestes malifetes, com així va ser fet.

Al costat de la contundència que varen mostrar les forces de l'ordre per escalivar els hackers, quan encara feien creure que l'avaria era un sabotatge, no deixa de ser ben curiós que ningú no fes res per tallar, també de socarrel, les autèntiques causes que havien motivat l'avaria i que no eren d'altres que un error de programari magnificat per un nul o molt deficient control de qualitat dels programes informàtics. Una negligència que sembla haver-se instal·lada còmodament per perllongar-se fins els nostres dies, com mostra la catastròfica avaria dels telèfons de Vodafone de la setmana passada, una avaria que segons tots els indicis està també motivada en un error en l'actualització dels programes informàtics de control del sistema i que, aquesta vegada, va afectar més de vuit milions d'usuaris, la qual cosa deixa els fets del dia 15 de gener de 1990 en una anècdota menor. Fets com aquest serveixen, una vegada més, per deixar ben palesa la sensació que un dels pilars de la nostra forma de vida té els peus de fang. Tot sembla indicar que tenim dipositada una confiança, tot sovint extrema, en una tecnologia que sembla estar entestada a demostrar, per activa i per passiva, no merèixer-la. És així que s'ha instal·lat de forma permanent en el nostre quefer quotidià un conformisme resignat que possibilita que a ningú no li sembla res de l'altre dijous haver de reiniciar l'ordinador cada dos per tres o escoltar com a excusa habitual justificadora d'alguna negligència, el conegut malfuncionament de la informàtica. Fins i tot, davant catàstrofes com la del Columbia un dels primers culpables, als quals s'apunta és algun error informàtic. Tot plegat, entre massa greu i massa trivial perquè no sigui ben hora de començar a exigir als productes informàtics garanties similars a les normals a la resta de productes tecnològics del nostre temps. Sigui dit tot això sense desmerèixer cap ni un dels avenços que les tecnologies informàtiques han propiciat, uns avenços que no justifiquen, en cap cas, les tafarres i nyaps que, tot sovint en nom del progrés intenten que ens empassem com a inevitables. No ho són.

Llorenç Valverde, professor de la UIB

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris