nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
12°

Europa, els bel·licistes i el terrorisme

El senyor Aznar es deu sentir a dues passes de la glòria. No és poca cosa això d'esser rebut pel senyor Bush en el seu ranxo de Texas, lloc privilegiat on només rep els seus amics de màxima confiança, i on degué firmar algunes de les sentències de mort que li han fet posar call a això de desfermar una guerra que ningú no sap com acabarà. El que és segur és que costarà la vida a mils i mils de ciutadans (alguns nord-americans, però gairebé tots iraquians, i per tant no fa res!), i mils i mils de milions de dòlars o d'euros en despesa immediata, que bastarien per acabar amb la fam i les malalties a tot el món. I no diguem els immensos danys mediambientals que provocarà l'incendi pràcticament inevitable de molts de pous de petroli, i sobretot els danys incalculables en dolor i patiment humà durant moltes generacions d'iraquians, que seran víctima de les radiacions que provoquen les armes modernes i de les armes químiques que sens dubte utilitzaran uns i altres. No és gens sorprenent que, davant aquestes apocalíptiques perspectives, la vella Europa hagi intentat posar seny dins tanta barbàrie, i alguns dels seus governs i l'aclaparadora majoria dels seus ciutadans hagin dit que no en rudes a aquesta guerra que tanta il·lusió li fa al senyor Bush. No hi ha hagut unanimitat, perquè alguns governants han claudicat davant les pressions i els xantatges del senyor Bush. Però fins i tot els més entusiastes de l'aventura bel·licista nord-americana han hagut de matisar la seva actitud davant la contundent oposició dels ciutadans. Per desgràcia, un dels màxims partidaris de donar suport al senyor Bush ha estat el senyor Aznar. Ara, davant la massiva protesta dels espanyols, intenta desviar l'atenció i alinear-se amb la resolució de la Unió Europea, que, com és capaç de reconèixer un infant d'uè, no és més que un compromís per evitar la ruptura total d'aquest gran projecte polític, massacrat a mans del senyor Bush. Des d'aquest punt de vista, el senyor Aznar no hauria de demanar a l'oposició si està d'acord amb la postura definida per la UE, sinó que hauria d'explicar com així ell ara hi està, quan abans de les manifestacions de dissabte passat era partidari incondicional de l'estratègia mortífera del senyor Bush. Diuen que els Estats Units ens donen suport en la lluita contra ETA. Vol dir això que, si no deim amèn a totes les seves exigències, no ens en donarà? Però, no havíem quedat que això era una lluita contra el terrorisme? Certament, Sadam Hussein és un miserable dictador que mereix el foc etern. Però, i tots els altres dictadors arreu del món? No són terroristes intronitzats per les armes que han comprat als Estats Units? Què són els governants que, a la zona dels Grans Llacs africans, en els darrers anys han assassinat més de cinc milions de persones només perquè són d'una ètnia diferent, i estan a punt de batre el rècord d'en Hitler sense que ningú mogui ni una pipella? Germanes de la caritat segur que no ho són. Serà que, pel senyor Bush, hi ha dictadures bones i dictadures dolentes? Serà que allà els morts no valen res perquè són negres? O és igual perquè allà no hi ha petroli? No crec que el senyor Aznar li hagi demanat tot això al seu amic Bush. Però que vagi alerta, perquè amb amics així no fan falta enemics.

Josep Moll Marquès, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris