algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:

Presó

Qui va a la presó? No ho sé. Passes per la redacció del millor diari en català d'aquestes illes, i a la pregunta de què hi ha de nou, se't contesta no sé què de Brokerval, que han condemnat algú a sis anys.

I preguntes: sis anys, però..., presó, presó, o presó virtual? Ah, et diuen, no ho sé, però ara recorreran i...

Bé, no és que servidor desitgi la presó a ningú, ans al contrari. No, no es tracta d'això. És que de les persones més o menys conegudes, que tenen dues cases -o més- i uns ingressos diguem-ne sanejats, d'aquestes persones molt clares vegades sentireu dir que han ingressat a la presó. I molt menys que hi continuïn al cap d'un parell de mesos. Potser no cometen tantes irregulatirats com els xorissos, però no em negareu que també n'hi ha que sovintegen àmbits de conflictivitat amb la llei. Se les condemna, si no han fet bonda, i hem de creure que se les condemna com a qualsevol altre, que la justícia té el mateix metre per a tothom. Però aquella cosa tan física, tan tàctil, que és entrar en una presó -y ahí te pudras- constitueix un episodi del qual sembla que uns ciutadans es poden alliberar amb més facilitat que no altres ciutadans. Vull dir que no és menester anar als EUA, a estats com el de La Florida, posem per cas, per ser envaïts per obscures reflexions sobre l'absència de justícia humana en aquesta vida.

Supòs que aquesta percepció no es deu ajustar a la realitat en tots els seus extrems, però sé cert que és àmpliament compartida. Els responsables d'administrar justícia haurien de fer alguna cosa perquè la veritat il·lumini les nostres vides i aquests prejudicis siguin desterrats als capítols més ombrívols de la història. Fa falta molta pedagogia, d'una banda, i, de l'altra, una reforma de les lleis una mica més seriosa que la que duit el PSOE i el PP a estampar firmes en un mateix paper. És ben segur que no agrada a ningú viure amb el sobrepès de percepcions possiblement errònies, com és ara que a Roldán li han sortit més bé de preu els seus robatoris que a alguns pobres homes mancats d'allò que en deim oportunitats. En tot cas, aquestes línies són la manera de rebotar-se servidor contra una cosa molt vaga i difusa. Res a veure amb el cas particular del qual avui parlen els diaris, com és natural.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris