nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
15°

La dimonització del sector turístic

Aquesta setmana s'han fets públics els resultats d'un estudi del CITIB sobre «actituds i percepcions» de la població resident en aquestes illes respecte del desenvolupament turístic. La informació de fa un parell de dies en aquest diari, signada per Pilar Ripoll, destacava en titulars que «els residents critiquen la influència política dels empresaris turístics». Se suposa que no hi hauria res a dir si, a més de ser empresaris, intervenguessin obertament en la política, però no és el cas, llevat d'unes quantes notables excepcions, com la de Miquel Ramis, hoteler i batle de Muro. Però, en general, la situació que molesta a la majoria de residents és la de l'empresari turístic que, des de l'ombra, des de la penombra o a plena llum, intenta influir en política -cosa legítima-, manejant el polític com si fos un titella -cosa ja no tan legítima i, en tot cas, indecent. I aquesta és, senyores i senyors, la impressió que té una majoria de residents. Algunes vegades havíem apuntat aquesta impressió -no fa falta ser més vius que els altres per fer aquest tipus d'observacions- com un indici de fractura social que llasta cada dia més la convivència en la nostra comunitat. Hi ha, crec honestament, un pòsit important de ressentiment en la majoria d'allò que entenem quan deim el poble, causat per la sensació que, durant massa anys, massa pocs han decidit massa coses. D'altra manera no s'explicaria com ara mateix un dels problemes que té el país és la degradació del seu paisatge ocasionada, en una part no menyspreable, per les construccions hoteleres o turístiques en general. La sensació que d'aquesta degradació alguns n'han tret, no ja beneficis, sinó fortunes, no és un factor de cohesió social. Quan veim que alguns empresaris turístics, aborígens i externs, fan inversions molt considerables en instal·lacions que no degraden, sinó que sovint dignifiquen el paisatge o els centres històrics, la gent es pregunta si no hauríem d'haver controlat amb més rigor el creixement turístic, per evitar uns excessos que ara fan molt de més mal que l'euro diari d'ecotaxa. La sensació que aquests excessos es varen poder dur a terme gràcies a la influència política dels empresaris turístics hauria de ser relativitzada amb una campanya d'informació entorn d'un eix: no tots els empresaris són iguals, de la mateixa manera que no tots els polítics són iguals. Però sense la influència política d'una «partida» d'empresaris, el saqueig paisagístic no hauria estat possible: d'aquí la queixa dels residents. Que aquesta crítica sigui atribuïble al que l'exconseller Joan Flaquer en diu «demonització del sector turístic», i de la qual culpa l'actual conseller Celestí Alomar, és una apreciació directament arxivable en les carpetes dels exabruptes més mancats de temprança de les batalletes electorals.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris