algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
12°

La conversa d'aquests dies

De vegades n'hi ha prou amb un petit gest per amagar una evidència, però sovint aquest petit gest és ràpidament sepultat per alguna commoció d'un tamany desproporcionat, gegantí: es confirma aquests dies que tenim davant els ulls els petits gestos que confirmen l'evidència que això de la guerra és més que decidit -la confusió i la xerrameca dels governs, l'estirament del llenguatge que els permet vanar-se de treballar per la pau, l'apel·lació a la responsabilitat i a la llei per prologar qualsevol extorsió, i encara rai que no ha aparegut a l'escenari, encara, allò del patriotisme- però res més evident, pesadament evident, que la constatació que no hi ha un altre futur pròxim que alguna forma de guerra. La continuïtat -perquè cada nova guerra no fa més que prosseguir la feina que quedà pendent en alguna violència anterior- ja ha estat determinada pels qui poden fer-ho, i no estic gens segur d'això que el govern -els governs bel·licistes, tot plegat- hagin perdut la batalla de l'opinió pública. El fet que l'opinió pública parli més de guerra que els qui la promouen i animen, ni que sigui per oposar-s'hi, n'és el símptoma més visible.

De fet, la guerra ja ha començat. Les guerres d'avui dia ja no són d'aquelles que començaven puntualment i visible a toc de corneta, tret de fusell o arenga d'algun coronel desitjós de fer punts. Amb les seves seqüeles d'inflació i inseguretat, ocultament d'informació i creixement del crèdit automàtic dels governs, del signe que siguin, i de por, sobretot de por, els efectes de la guerra ja són al carrer. Només els efectes, i petits, perquè els nostres carrers són tan tranquils com fa quatre dies i això de la guerra sempre s'esdevé lluny, a l'altra part de les pantalles del televisor, en el fons sense acabar d'afectar els plans per al pròxim estiu, aquell viatge que com a màxim haurem de retardar un parell de setmanes, alguna mínima conseqüència econòmica, res important, a fi de comptes.

Són més visibles els efectes en el temps, en les converses, en les cabòries que palesen d'antuvi que el nostre cervell no és completament nostre. El debat sobre la guerra està arruïnant bona part del debat sobre el futur, ben igual que el debat sobre el terrorisme, també inútil, fa dècades que arruïna les propostes dels nacionalismes aestatals. La violència ho tapa tot. Qualsevol discussió política ha perdut sentit, no sabem fins quan. Tot matís ideològic -no diguem ja un argument central- és un luxe ingent, un caprici dispendiós que no ens podem permetre. Parlar, escriure, de qualsevol altra qüestió resulta banal, egoista, indisculpable, extravagant. El paisatge mental de la població continua en un vuitanta per cent ocupat per l'economia personal, el sexe, les petites o grans malalties i el treball i oci i renous que ens distreu d'ocupacions de més glòria, però l'altre vint per cent, aquell reservat a la quotidianitat, no admet ser omplert per altre tema. N'hem de cercar altres? No ho sé, i no m'arriscaria mai a suggerir-hi cap opció. Benaventurats els qui poden escapolir-se de l'ambient prebèl·lic, o bèl·lic, o postbèl·lic, perquè la seva despreocupació -conscient o reflexa- ens permet recordar que la vida no mereix ser tacada per cap sang cercada. I benaventurats els qui arrosseguen com una petita càrrega mental tota aquesta preocupació bèl·lica, des dels qui han inaugurat la compra d'algun diari fins als qui -que de tot n'hi haurà- pateixen alguna lleu forma d'insomni que l'atzar esquitxa amb els rostres de Bush i Hussein i gent tan poc amable com els qui els envolten.

Benaventurats els que poden parlar del futur amb incertesa -com a subconjunt de la benaurança que acull els qui no tenen gaire seguretats, en general-, perquè el futur els pertany. La feina és ara aïllar-se, i aclarir les idees, però potser no tant com està fent la Real Academia de la Lengua, espanyola, per exemple, que encara no ha penjat cap «No a la guerra» en la seva web, ni en la seva façana, per exemple.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris