algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

L'amenaça versemblant

Un dels arguments més repetits aquests dies en favor de l'actitud de l'administració Bush i els seus subalterns -aliats, els agrada dir-se- respecte de l'Iraq apunta a la necessitat de fer versemblant l'amenaça de la força. D'aquesta manera, hom pretén aplicar-se el desodorant contra la pudor del bel·licisme. Però l'argument acaba per diluir-se en el sofisme més desganat. I és que la tasca de fer creïble l'amenaça de la força està inevitablement condemnada a esdevenir guerra pura i dura, ja que és ben sabut -puix constitueix un argument per a la guerra- que Sadam Hussein és un bandarra sanguinari que no cedirà a aquesta amenaça. Sigui dit de passada: no ignora que els arguments dels pacifistes arreu del món són molt més sòlids que tot això. (Per pacifistes ja no hem d'entendre el guitarrero emporrat i la seva companya descambuixada: el moviment ha calat fins en les classes mitjanes europees i no es nodreix uniformement de sentiments anti-nord-americans.) Quina seria la manera de fer versemblant l'amenaça? També s'ha apuntat, però no hi ha hagut interès a divulgar abastament la que potser seria l'única via per fer arribar a Sadam Hussein un missatge clar: que les resolucions del Consell de Seguretat les ha de complir tothom: tothom. S'ha recordat aquests dies -tampoc abastament- que els Estats que més n'han incomplides són, per aquest ordre, Israel, Turquia i el Marroc. Si la comunitat internacional, amb els EUA al front, no pren mesures per obligar aquests Estats a complir les resolucions del Consell de Seguretat, a què ve argumentar l'embargament i l'extorsió a l'Iraq per aconseguir que el règim de Hussein les compleixi? L'argument de Bagdad no està totalment desassistit de força moral, tota vegada que a ells se'ls exigeix a boca de canó allò que l'Estat d'Israel, que des de la seva creació persegueix l'extermini dels palestins, incompleix sistemàticament amb el beneplàcit incondicional del EUA. Mentre aquesta doble moral marqui els camins de la política internacional, és impossible que l'administració Bush i els seus sequaços comptin amb el suport de les opinions públiques. I és impossible perquè un ciutadà que ha sortit al carrer -sobretot si plovia, punyeta- per exigir el seu dret a ser escoltat, ja no serà tan manipulable com abans d'assumir aquest compromís amb la pau. (José María Aznar encara tardarà temps a entendre-ho, de manera que no sap ningú com es podria impedir que ens acabi d'ofegar en les seves deposicions.)

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris