muy nuboso
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
12°

Contra la violència

Ja sé que les persones sovint entrem en contradiccions. La vida en si mateixa és prou enriquidora i els nostres pensaments i les nostres opinions davant els fets de cada dia ens acumulen cada cop més experiència i, si no tenim falta de memòria, arribem a dubtar de coses que pensàvem tenir aclarides fins aleshores, o que ens havien servit i ara ja no, i ens obliguen en certa manera a canviar de xip, per adaptar-nos a les noves situacions.

Però quan sento parlar els polítics en general, em quedo sovint indignada, espantada de pensar que són capaços de creure que ens fan empassar la bola de torn, tanta mentida... Són realment tan estúpids com ens demostren dia a dia, o simplement es pensen que ho som nosaltres? La demagògia és la tònica general que utilitzen sense escrúpols ni manies. Un deu per a tots ells. És bo que ens coneguem.

Però i la gent del carrer? On té el seny? No tenen opinió pròpia? Per què es deixen manipular? O senzillament no escolten o no entenen les paraules quan els senten parlar?

Els polítics es mouen pel poder i l'egocentrisme, i la gent del carrer per necessitats immediates i el consum... Ni s'escolten, ni parlen el mateix idioma, senzillament uns manipulen i els altres es deixen manipular estúpidament.

Els polítics poden fer i desfer i dir-se entre ells contínuament el nom del porc, mentides, falsos testimonis... Es posen querelles que no acaben mai... Però quan la minoria pensant, i la gent que va a peu pel carrer no els segueixen i es manifesten públicament discrepant de la seva feina, opinions, o protestant pel seus continus atacs socioculturals, són immediatament assenyalades com a gent malalta del cap amb interessos immorals i manipulades per grups que convé eradicar i marginar de la nostra «democràtica» societat. Democràtica? Demagògica? Molts dels nostres polítics sempre confonen aquestes dues parauletes.

Estar en contra de la viòlencia no és estar en contra de la violència que executa ETA? Estar en contra de la violència no és estar en contra de la violència que engendra la guerra?

Estar en contra de la violència no és estar en contra de la violència que hi ha dins moltes famílies, al carrer, a la TV, al cinema, als videojocs, a les escoles, a la pena de mort, a la fam, a les contínues i impugnes agressions a la natura, a les diferents cultures, al veí, als nouvinguts...? No cal dir que moltes d'aquestes manifestacions de violència són dutes a terme gratuïtament i amb una permissivitat i passivitat absoluta per gran part de la societat i de les autoritats pertinents...

Les armes químiques, nuclears, antipersones, biològiques o de qualsevol mena són fetes per MATAR persones i destruir societats i pobles. Per tant la seva fabricació, compravenda o tinença ja són una amenaça i un atac directe per a la humanitat, per a cada poble, per a cada indiviu, i d'això jo també en dic VIOLÈNCIA. Però en aquesta societat , la majoria no demostra tenir cirteri suficient per valorar el que els diuen els grans polítics de torn i veure el que en realitat fan amb tot el seu consentiment. Matar una part del món amb qui jo no em relaciono, i desconec els seus ideals o necessitats, «pot estar bé i no considerar-ho més que un mal menor necessari».

La violència només es pot vèncer mitjançant el respecte i el diàleg. Tot són interessos creats, poder i coverbos. De tot això els mestres en parlem molt a les aules, ho treballem de valent amb els vostres fills, grans i petits, però quan surten al carrer... els foteu tota la feina pel terra.

Ells entenen amb claredat el vostre missatge: la pau és cosa d'infants. La violència i la guerra són coses d'homes valents i decidits... (amb cervell de punta de bala) Decidiu-vos clarament. Sí a la violència o no? No hi ha matisos. No en cerqueu. Jo dic SÍ al diàleg i NO a la guerra.

En les properes eleccions, no oblideu qui són els que estan a favor de la VIOLÈNCIA.

Una mestra. Palma

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris