muy nuboso
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
11°

Prescindibles

Si també sou membre del nombrós club format per aquelles persones que, tot sovint, vos trobau en la incòmoda situació de tenir algú davant amb una cara familiar, però a la qual sou incapaços d'associar-hi un nom, podeu començar a descansar tranquils, ja que dos personatges, diuen que investigadors, de la consultora multinacional Accenture, han disenyat un prototipus de màquina que fa servir els darrers avenços tecnològics i que sembla estar destinada essencialment a resoldre els inconvenients generats per aquesta casta de situacions. La notícia ha merescut els honors de les planes de New York Times i m'ha arribat gràcies a un servei de notícies de l'associació professional d'informàtics americana, l'ACM. Unes dades que pos sobre la taula per tal d'evidenciar l'interès que sembla haver merescut un anunci d'aquesta mena i que situaria la maquineta en qüestió, si no com una de les grans solucions als problemes del nostre temps, almenys com una de rellevant. I en què consisteix l'invent? Es tracta d'un petit ordinador portable, que els dissenyadors imaginen del tamany d'un telèfon mòbil, especialitzat a enregistrar converses, reconèixer la parla i amb un GPS incorporat, de tal manera que en «sentir» segons quines paraules o frases clau com «Hola que tal», enregistra els trenta segons de conversa immediatament posteriors, un enregistrament que queda identificat pel dia, per l'hora i, gràcies al GPS, pel lloc. A més dels corresponents micròfons, va equipada amb un auricular a través del qual poden recuperar, a requeriment verbal de l'usuari, la informació sonora emmagatzemada. Esper que, una vegada dit això, entenguin les raons de la meva escrupolositat en esmentar les fonts de la notícia, ja que, em fa molt l'efecte que, àdhuc amb aquestes dades, l'invent resulta tan creïble com qualsevol invent del doctor Franz de Copenhague del TBO.

De moment, aquesta màquina ha rebut el nom de «personal awareness assistant», és a dir, una astuta barreja de termes com assistent, personal i coneixement o consciència, en el sentit d'estar assabentat, un terme aquest que darrerament està tenint molt d'èxit en segons quins cercles politicotecnològics dels Estats Units, on hi ha una curiosa controvèrsia sobre una iniciativa, anomenada «Total Information Awareness», que pretén prevenir atemptats, com el de l'onze de setembre de 2001, a partir d'analitzar la informació resultant de creuar els registres de tota quanta base de dades existeix en el món, per la qual cosa posen com exemple que si haguessin disposat d'aquest sistema, haurien pogut detectar que alguns dels que varen fer els atacs a les Torres Bassones havien fet servir la mateixa tarja de crèdit per comprar els billets i fineses semblants. Si hem de fer cas del sentit comú i de l'opinió de bastants experts, la viabilitat d'aquesta iniciativa mereix la mateixa credibilitat que les activitats de l'agència Técnicos de Investigación Aeroterráquea que té el mateix acrònim, TIA, i que és la que dòna feina a Mortadelo i Filemón. El cert és que, bromes a part, la TIA dels Estats Units és a punt de rebre una subvenció de 20 milions de dòlars, ensems que, per la seva banda, l'assistent personal d'Accenture és presentat com una de les poques sortides que els investigadors veuen per a una possible comercialització dels ordinadors portables, una d'aquelles eternes promeses tecnològiques, amb l'argument que aquests nous estris servirian per organitzar la informació social dels seus usuaris, ben igual que les agendes electròniques, que reben el sofisticat nom d'assistents personals digitals, serveixen per organitzar els nombres de telèfons, tasques, reunions i cites. Si va a dir veritat, sap com a greu que informacions com aquesta mereixin la més mínima atenció per part de qualsevol mitjà seriós, ja que serveixen per qüestionar, i fins i tot ridiculitzar, els esforços que molts investigadors, institucions i empreses fan per aconseguir que les tecnologies millorin realment la qualitat de vida de les persones, i això és particularment sagnant en moments com aquests en els quals ens tiren per la cara que la majoria dels que -arreu del món- ens vàrem manifestar contra la guerra la setmana passada, no estaríem disposats a renunciar al nostre nivell de vida, la defensa del qual ve a ser, diuen, l'objectiu últim que es persegueix amb aquesta guerra. La TIA i els assistents personals de consciència són dos exemples ben palesos que hi ha un caramull de coses a les quals no ens costaria gens de renunciar i que no significarien cap deteriorament del nostre nivell de vida. Ans al contrari.

Llorenç Valverde, catedràtic de la UIB

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris