algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
11°

L'enduriment de les penes

L'acció política sempre té un pessic d'enviliment, de manera que les causes més nobles poden agafar la tonalitat grisa d'allò que respon a una avinença de compromís, fins al punt de provocar"nos nàusees. És el que passa ara mateix amb el moviment cívic (i no espontani) «Basta ya», que encapçala Fernando Savater. Inicialment, aquest moviment es va constituir per a clamar contra la violència d'ETA, cosa del tot lícita. Tanmateix, sempre sota la batuta de Savater, ha agafat un caire declaradament antibasc com ho demostra el suggeriment fet al govern espanyol entorn de la conveniència de suspendre les eleccions municipals a Euskadi. Cal dir que ningú de pes no ha rebut la proposta amb mamballetes, però la veritat és que una bestiesa d'aquest gruix, que hauria de desacreditar per sempre més el senyor Savater, no ha provocat la crítica irada dels grups cívics i polítics que gaudeixen de bona salut democràtica. Vejam, com es poden suspendre les eleccions en un país en el qual no han estat prèviament suspeses les garanties constitucionals? La resposta és que de cap manera, encara que al senyor Aznar li passin pel cap idees totalitàries i solucions policíaques i militaristes. Tanmateix, allò que més preocupa de les paraules de Savater, no és el fet que ens proposi prescindir de la legalitat, sinó el tuf de podridura antidemocràtica que desprenen. Precisament, la seva proposta, la que acabam de comentar, s'adiu amb l'acord al quan han arribat conservadors i socialistes pel que fa a les modificacions del projecte de llei que estableix el compliment íntegre de les penes de presó per part dels etarres. Gaspar Llamazares, en nom d'Esquerra Unida, s'ha apressat a declarar que la reforma pactada és anticonstitucional. No ho sé. Potser sigui immoral, si més no perquè aquest pacte topa frontalment amb la idea, pròpia de tota societat assentada sobre criteris humanístics, que la presó no ha d'ésser un centre de càstig, sinó de reinserció. Aleshores, de quina reinserció parlam si les penes seran de quaranta anys? D'altra banda, els etarres "hagin o no hagin comès delictes de sang" no són delinqüents, sinó que són persones que actuen per ideologia. Idò bé, cap país del món amb cara i ulls té els presos polítics engarjolats tota una vida. Ni el franquisme no els hi va tenir (que se n'assabenti la gent del PSOE: ni el franquisme). És preceptiu que els articulistes facem, cada vegada que criticam les mesures contra ETA, una condemna explícita de les accions violentes, si més no per evitar que Savater ens faci culpables dels cotxes"bomba o dels trets al clatell. Doncs bé, una vegada més, des d'una postura de rebuig total a la violència etarra, cal oposar"se a la llei que permetrà l'enduriment de les penes als presos bascs, perquè aquesta reforma sols pot satisfer la set de venjança dels conservadors i la hipocresia vomitiva dels socialistes. Com poden proposar, aquests, que la reinserció de l'etarra no es pugui dur a terme sense un acte de contrició d'aquest pel delicte comès trenta"cinc anys abans (fins als trenta"cinc anys no es podrà parlar d'alliberament) i sense el perdó dels familiars més propers a les seves víctimes? Com es pot pretendre, si no és per venjança, que un pres que surt en llibertat essent un ancià arrossegui el sentiment de culpabilitat els quatre dies de vida que li queden? La violència no s'ha de pagar amb la crueltat institucional. Sobretot si sabem, com de fet sabem, que el problema d'Euskadi no és ETA, sinó que ETA és el resultat d'un litigi històric que prest o tard Espanya haurà d'acarar si aspira a viure en democràcia. Qualsevol altra solució que no neixi del diàleg, put. I si parteix de la venjança no en parlem. Si Partit Popular i PSOE pretenen ésser garants de la llibertat, han de proposar"se el respecte més escrupolós envers la dignitat de les persones. Començant, és clar, per la d'aquelles que els han declarat la guerra.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris