algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
13°

La força nacionalista?

A veure: totes les enquestes, totes, inclosa la presumpta del PP, diuen que els conservadores cauran a Palma fins a, potser, 12 regidors, i que no tendran majoria absoluta ni al Consell de Mallorca ni, tampoc, al Parlament. Així que si se donen per bones les enquestes tenim que: la dreta (PP) no tendrà majoria enlloc i que l'esquerra (PSOE més EU-Els Verds) tampoc. Això podria passar en d'altres circumstàncies i no seria tan important. Però en les que passaria, si passa, el 25 de maig, li donarien, al fet, un valor afegit com mai no hauria tengut. Perquè tant pel PP com pel PSOE, per raons d'estratègia política nacional en vistes a les eleccions generals de 2004 els serà un objectiu tàctic important, molt important, tenir la presidència de Balears i l'Ajuntament capitalí. Per altra banda, tenim la tradició autòctona dels dos partits majoritaris que mai, en vint anys d'autonomia, ni una sola vegada, han estat capaços de pactar res entre ells dos, que són els que, si fa no fa, ajunten devers el 80% del vot illenc i tenen la immensa majoria de la representació parlamentària (46 sobre 59, assimilant el de Formentera).

Per tant, la conjuntura que en pot resultar molt probablement és la següent: PP i PSOE embogits en la carrera cap a les eleccions nacionals, aquí a mort com sempre (i per tant sense capacitat de pactar cap mur de contenció anti-nacionalista) i les Balears per ventura, segons com vagin en tot el país les eleccions municipals i autonòmiques, apareixent en el mapa del desig nacional de tot dos: tant per Palma com pel Govern. Els consells, la veritat, per devers Madrid importa ben poc, qui els governa. I qui tendria, tendrà, per primera vegada, aquesta immensa força decisòria? Està clar, els nacionalistes. Per primera vegada ho podrien tenir tot per decidir-ho tot i aconseguir-ho sinó tot sí almanco bona part d'allò que diuen voler. Val que PSM i UM, tal com estan les coses, s'estimen més barallar-se a mort que menjar-se una paella junts, i encara que els paguin el PP i el PSOE. De fet, aquest dos, ben tranquils estan respecte els nacionalistes perquè saben que no s'ajuntaran per res. Sempre ha estat així. L'any 1983, 1987 i 1991 UM tirà cap a la dreta i PSM cap a l'esquerra, guanyant la primera opció.

El 1995 hi hagué majoria absoluta (a Balears) del PP. I el 1999 tot dos tiraren cap a l'esquerra per barallar-se com mai. El resultat dels pactes cadascú els entendrà com millor li convengui. Ara, vist des del punt de vista d'allò que diuen voler els nacionalistes cap ni una, ni una sola, de les vegades han estat capaços d'aconseguir res substancial, tot i tenir la capacitat de fer-ho o com a mínim d'intentar-ho a canvi dels pactes: ni més capacitat financera, ni policia, ni televisió, o tantes d'altres coses que potser no tenen tanta càrrega política o simbòlica, però sí són imprescindibles com per exemple prou doblers per a l'educació, que és un drama, tenint en compte l'increment de necessitats i la feblesa de recursos. Per què ha estat així? òbviament perquè s'ha pactat sempre aquí amb el partit nacional que no governa el país. Per tant, reclamar, plorar, queixar-se i fer potadetes, tot el que se vulgui. Però passes pràctiques, ni una. Bé, això és la història. Ara el pròxim 25 de maig, i per les raons abans apuntades de la disputa PP-PSOE, els nacionalistes balears tendran, novament, la responsabilitat d'inclinar la balança en un sentit o un altre i enmig d'una conjuntura política nacional favorable als seus interessos com mai no ha passat (perquè el 1999 les circumstàncies eren molt diferents).

Cert és que PSM i UM se consideren mútuament uns irresponsables, i coses pitjors. I així, clar, és impossible que arribin a cap mena de pacte per negociar conjuntament res de bo (considerat des del punt de vista d'allò que ells mateixos diuen voler) per a Balears. Però, i si les circumstàncies permetessin no un pacte però sí una mena d'acord de no agressió complementari de manera que s'aconhortàs els desitjos de poder immediat tant de PSM com UM, per separat, aconseguint alhora algunes de les coses que diuen voler per a Balears? No, fàcil no ho és, i a hores d'ara pareix impossible. Però si arriba l'ocasió, la millor de la història (l'única, de fet) per aconseguir part d'allò que diuen voler, la deixaran passar per les bregues entre ells? Interessant qüestió teòrica...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris