lluvia ligera
  • Màx: 12°
  • Mín: 10°
11°

L'art d'extreure llum del passat

Un dels problemes de la política de la nostra Comunitat és el baixíssim nivell cultural de la majoria de polítics. No parlam ara de titulacions, sinó d'allò que, en el meu temps, se'n deia cultura general i que passava indefectiblement per la lectura de llibres. Ara, aquest indicador ja no seria tan significatiu: una mirada als mostradors de les llibreries, secció de novetats, posa a les clares que nou de cada deu llibres no tenen res a veure amb el que enteníem per cultura. Molts d'editors, entre els quals els més potents, han perdut les restes de vergonya "aquest llast de la cultura" i posen, al costat de Thomas Mann, Russell o Lampedusa, productes editorials que són veritables contenidors de fems. Ara sovinteja un nou tipus de lector, aquell que, com més llegeix, més s'imbecilitza. D'aquests n'hi ha pertot, també a la política, mentre que dels altres, a la nostra política, no n'hi ha gaire. El discurs polític comunitari "generalment d'una pobresa inabastable" proclama per omissió la manca d'allò que en dèiem cultura general i que permetia formar-se una personalitat autònoma i encarar la complexitat de les coses. Una de les escasses excepcions a aquesta norma general l'encarna Damià Pons i Pons, actual conseller autonòmic d'Educació i Cultura, que prové del món de l'ensenyament universitari i que, en arribar a la política institucional, ja era un home de formació molt sòlida. En pocs anys ha tret de la impremta tres llibres d'assaig i un de poesia, i cap dels quatre no pot ser negligit en fer crònica i crítica de la cultura en el nostre país. El darrer d'aquests llibres té un títol que pot semblar un obstacle: Entre l'afirmació individualista i la desfeta col·lectiva. (Escriptors i idees a la Mallorca del primer terç del segle XX). Salvat l'obstacle, el lector comú comprovarà fins a quin punt és vera que només els savis se saben fer entenedors. I comprovarà també que no hi ha res tan engrescador com transitar un temps passat i anar-hi trobant algunes claus del present, com si la història fos l'art d'extreure llum del passat i projectar-la de cap als nostres dies. Si volíem dir alguna cosa útil sobre l'obra assagística de Damià Pons i Pons, no podríem silenciar aquesta mescla, tan equilibrada i eficient, de rigor i passió amb què l'autor revisita críticament uns personatges i unes obres que habiten i omplen de fites el període a què es refereix el títol. El rigor és en els fonaments de la feina de Damià Pons; la passió en determina l'arquitectura. Bé, res, s'ha acabat l'espai. Una darrera retxa, si de cas, per cridar l'atenció dels quatre de sempre, perquè el llibre no us passi per alt. Llegiu-lo i parlem-ne, com era costum de tota la vida.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris