muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

Quin futur per a l'ONU?

Quan Bush va fer aquell discurs en què deia a tots els països del món que o estaven amb els Estats Units o estaven en contra seu, ens pensàrem, i ells es creieren, que la neutralitat quedava abolida. Des d'aleshores els Estats Units no han pogut mantenir l'ímpetu dels primers dies, i la neutralitat ha tornat a sorgir com una opció vàlida, sobretot arran de les acusacions contra l'Iraq. França, Alemanya i Bèlgica han estat els primers europeus a declarar la seva neutralitat. No ho han fet amb aquestes paraules, però l'efecte del seu veto a l'OTAN ha estat el mateix. I ahir, al Consell de Seguretat, quedava encara més clar que la veu del camp dels estats neutrals és major i finalment més potent que la del camp dels Estats Units i els que s'han apuntat als atacs contra Saddam Hussein. Potser les forces armades no són més potents, però la seva força moral sí que és major. Els Estats Units han perdut el suport de moltíssims, tant persones del carrer com dirigents nacionals. La majoria estaven amb Bush quan parlava de la lluita contra el terrorisme internacional. Però aquesta lluita ha estat gairebé abandonada i l'han substituït amb una crida a les armes. Ahir el discurs de Powell a les Nacions Unides demostrava que els americans se senten amenaçats per Bagdad, no directament, sinó per la possibilitat que Hussein passi armament a grups terroristes que vulguin atacar els Estats Units. I l'única qüestió ara és com hem de prevenir la proliferació d'armes nuclears i biològiques. Amèrica pensa que una demostració de la seva força és el remei. La major part de la resta del món sembla pensar que el control de les armes no s'imposa per la força. Si l'opinió majoritària s'arriba a imposar, potser l'ONU recuperarà una mica el paper per què va ser creada, el de tractar precisament amb aquests conflictes internacionals.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris