algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

No a l'odi, no a la sang, no a la guerra

La memòria ens ensenya que les guerres són la conseqüència de l'egoisme de les civilitzacions més avançades, les quals, convençudes de la seva superioritat, sempre han cercat dominar els més dèbils amb l'excusa de convertir-los en societat «més avançada», quan en realitat el que cerquen és incrementar el seu benestar i riquesa a força d'espoli i dominació. Però la naturalesa humana sempre es rebel·la davant l'opressió. La història també ens ensenya que no hi ha enemic petit, ni memòria col·lectiva que s'esgoti. I sovint una generació posterior ha pagat molt car l'egoisme dels seus avantpassats. L'imperi romà esclavitzà tots els pobles que va poder, però l'odi no s'acabà fins a la seva desaparició. Altres imperis, com l'espanyol, foren esborrats del mapa a força de violència i de ràbia. El 1914 les grans potències s'embarcaren en un conflicte inhumà que acabà amb la vida de deu milions de persones. I el resultat, un cop signat l'armistici, va ser el nazisme, un horrorós genocidi de 55 milions d'homes i dones entre 1939 i 1945, i l'esclat d'una Guerra Freda que produí la fabricació massiva d'armes nuclears. I, com a l'antiga Roma, ara un sol imperi vol imposar la seva voluntat amb una guerra de resultat més que previsible però que atiarà la fúria de les societats subdesenvolupades envers les riques. I aquesta serà una hipoteca que pesarà sobre les actuals generacions i sobre les que vindran. Si les multinacionals petrolieres nord-americanes aconsegueixen el control dels pous iraquians, igual com quan les legions romanes aconseguien el domini de les riqueses de tots els llocs que conquerien, l'odi d'uns éssers humans envers els altres -i conseqüentment la mort- es tornarà a convertir en terrible distintiu del segle XXI.

És la mare memòria la que apel·la a la consciència de tots els seus fills perquè exigeixin avui la pau. És la mare memòria la que evoca el patiment constant i terrible del passat, que ha deixat marcades, de manera conscient o inconscient, les actuals fornades d'éssers vius, tan propensos a patir angoixes i pors, prejudicis i fòbies, i per això tan dèbils i manipulables.

Són aquestes premisses les que han de fer de la manifestació d'avui a Palma un èxit clamorós. Cada lloc és específic i té una problemàtica pròpia. I les Balears, que viuen del turisme, poden patir molt amb la guerra de l'Iraq. Però aquest no és el motiu essencial per acudir a la concentració. Allò important és fer veure al totpoderós stablishment nord-americà que ni Bush és Octavi August, ni es pot ara invadir l'Iraq -ni cap altre país del globus- com quan Juli César ocupà la Gàl·lia a sang i foc. El benestar material que pot donar als països rics el petroli de Saddam no compensa la descomposió moral que ve i que es reproduirà en altres imparables guerres. Sembrar, avui, l'arrel de la pau és solidificar el futur.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris