nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
14°

Una asimetria escandalosa

Que uns parlamentaris illencs vulguin expressar el seu rebuig a la guerra col·locant el cartellet «Guerra no» -un missatge que, en la seva set elemental de justícia, no pot ser rebutjat per cap persona-, no és un fet que raonablement hagi de provocar reaccions contràries, a no ser les d'aquells que volen la guerra o la dels qui pretenen intoxicar la vida pública. Però que la resposta a aquests cartells sigui el d'«ETA no» és molt més preocupant, perquè respon a una apropiació maligna del missatge antiterrorista per oposar-lo a qualsevol crítica que l'actuació del PP pugui suscitar. Respondre «ETA no» al «No a la guerra» equival a respondre «ETA no» a l'oposició al Pla Hidrològic Nacional o a les crítiques per l'actuació del Govern en el cas Prestige. L'asimetria és escandalosa. La voluntat d'establir vinculacions tan directes -ja que la resposta és d'una immediatesa visceral- entre els interessos dels EUA a l'Iraq i el terrorisme d'ETA indica la patrimonialització estrictament partidista d'un fenomen que pateix tota la societat i respecte del qual s'han manifestat inequívocament totes les forces polítiques amb l'excepció d'HB. Tot plegat, ens mena a un territori en el qual apareix un PP amb un discurs cada dia més esquifit, reduït a consignes extretes del doctrinarisme d'Aznar; i amb unes tàctiques en les quals no es detecta cap eco de decència política. Els morts per ETA no moriren per ser utilitzats com a força de xoc dialèctic contra els que s'oposen a la violència exercida damunt d'un poble sencer. El record d'aquests morts i de les víctimes en general mereix un tractament respectuós, i no que se'ls converteixi en arma per respondre a uns parlamentaris que expressen el seu desig que no hi hagi guerra. La tristíssima realitat és que el PP, amb l'escenificació de la seva actitud, ha devaluat el missatge antiterrorista encara més, ja que l'antiterrorisme és una qüestió de tots els ciutadans; i és inadmissible que uns se l'apropiïn, deixant surar en l'aire una acusació implícita de manca d'intensitat en la condemna per part d'altres forces polítiques. L'espectacle del Parlament ha permès contemplar com el PP, sense voler o volent-ho, ha anat una passa més enllà en el que s'ha descrit com la tàctica d'abraçar-se als cadàvers d'ETA i enarborar-los com una bandera exclusiva. En el fons, aquestes tàctiques de naturalesa tan tèrbola posen de manifest una manca clamorosa de discurs polític de futur. Assistim al final d'una etapa de la dreta en la qual un sol home ha imposat a tot un partit una manera de fer política raquítica en les idees, prepotent en els mètodes i autoritària en les formes. L'assumpte és saber fins a quin punt, d'aquesta etapa, el mateix partit i cada un dels militants en poden sortir indemnes, qüestió no gens trivial, donat que un dia o l'altre s'imposarà la necessitat de la reconversió en una dreta civilitzada, culta i dialogant.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris