nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

No amb en Bush

La guerra, en tots els seus estadis i sigui freda o calenta, és un joc brut que es regeix per regles brutes. La primera d'aquestes regles imposa l'eliminació de qualsevol bri de dissidència interna. Així va ser als EUA, per exemple, durant el tram decisiu de la guerra freda, que va implicar la destrucció de tantes persones i la neutralització de tantes consciències, en la vasta campanya impulsada pel senador McCarthy. Ara Espanya és a punt d'entrar en guerra -dit així, sona com ha de sonar-, gràcies a José María Aznar, i els esforços per unificar l'opinió pública espanyola són tan bruts com inútils -almenys per ara. Cada dia, en els mitjans de comunicació afectes al PP, hi apareix un mostrari de sofismes, mentides i mitges veritats que arruïnen qualsevol noció de decència. Un argument que té un poc de sofisme, una part de mentida i la resta de mitja veritat és el que presenta els pacifistes com partidaris de Saddam Hussein. És inútil insistir en la condemna del mandatari iraquià, ja que a Aznar i els seus guerrers els convé transmetre aquesta mescla enverinada de sofisme, mentida i mitja veritat. Però per ventura, i de cara a nosaltres mateixos, no seria del tot inútil preguntar-nos per què, si consideram Saddam Hussein el botxí del seu poble, ens oposam a les accions que contra ell puguin emprendre Bush i els seus subalterns. Les respostes són moltes, però n'hi ha una sobre la qual crec que no s'ha insistit abastament: la veritat és que Bush desperta en la immensa majoria de la població europea -i no diguem, ja, de la del món àrab- una irreparable desconfiança. En cap moment ha projectat la imatge d'un governant equilibrat, ben informat, capaç de calcular correctament l'abast dels seus propis actes. És un home immadur, no suficientment format com per tenir una visió àmplia del món. En una situació internacional tan extremament complexa, fa falta un altre tipus de governant, amb els coneixements imprescindibles per entendre les causes i preveure els efectes possibles del ressentiment d'amplíssimes capes de població. El món necessita un cirurgià de polze molt fi, i justament aquest lloc l'ocupa un boxejador molt sonat. Aquesta és una de les raons per les quals tanta gent s'oposa a qualsevol intervenció dels EUA a l'Iraq: perquè es té la sensació que Bush no és la persona indicada per liderar un projecte destinat a ampliar els dominis de la pau: a Hussein no el pot desarmar qualsevol, i menys un governant que prové de la pitjor tradició de conqueridors de l'Oest, és a dir de l'experiència històrica d'anihilar pobles per apropiar-se de les seves riqueses: deu seu per això que aquesta figura atreu tant José María Aznar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris