algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

Ara i sempre

En la seva edició del passat dijous, dia 6, el diari El país, per mitjà del seu delegat en aquestes illes, el periodista Andreu Manresa, informava de l'escrit que els treballadors de TVE a les Balears han dirigit al director general de l'ens, en el qual denuncien la «manipulació política continuada» i la «censura informativa» que sobre la seva tasca exerceix el director del centre territorial. Segons la informació d'El país, «els redactors també denuncien l'existència de pactes previs entre la direcció i els responsables de la imatge del PP sobre el contengut de les notícies», etc. Tota aquesta execrable operació es manifesta, entre altres coses, en la imposició del «silenci informatiu sobre les notícies de les declaracions judicials del cas Formentera». En fi, un pastisset d'allò més emmerdat.

En aquestes situacions, els ciutadans no som sempre conscients que la manipulació informativa és la norma i que l'excepció és la manipulació informativa duita al paroxisme, cosa que s'esdevé puntualment abans i durant les bregues electorals. I no sempre som conscients que aquestes manipulacions es poden fer a càrrec d'empreses privades, cosa que no millora la qualitat de l'endemesa; i a càrrec de les públiques, que és quan assoleixen els graus més elevats de degradació humana i de perversió professional. Hi ha una llarga tradició de cangrega democràtica que consisteix en l'apropiació, per part d'un partit polític, de les institucions, els organismes, les empreses i els ens públics. Que amb els doblers de tots, uns carronyaires de la informació ens escatimin el dret a conèixer la veritat, és prou greu com perquè puguem exigir saber quins són els emmerdadors i els emmerdats i, més enllà, els qui, a Madrid i/o a Palma, trepitgen moqueta posada damunt d'aquest verrim. Ara se n'ha parlat, d'aquesta indignitat en el centre territorial de TVE, però lamentablement no estam d'estrena. Hauríem de tenir present -ara més que mai: ço és, quan en mans dels altres la iniquitat es mostra amb tota la seva bruta cruesa- que no és la primera vegada que això passa. No és la primera vegada que els titulars dels telediaris es decideixen fora del centre territorial. No és la primera vegada que els silencis són imposats i els glòries exaltats també. De manera que seria convenient que, si poguéssim saber quins són els nostres conciutadans tòxics, d'una tacada els coneguéssim tots, no sia cosa passin per beates immaculades alguns professionals que han participat com a protagonistes en magnes operacions d'intoxicació de la nostra gent. I, mentrestant, no ho sé, però que tal la confecció d'un codi deontològic?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris