nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

La solitud d'Aznar

El suport de tots els partits amb representació al Congrés dels Diputats a una proposició de PSOE i IU perquè s'esgotin totes les vies de diàleg, abans de permetre una intervenció armada a l'Iraq, és el més clar reflex de l'estat de crispació en el conjunt de la societat espanyola al qual ha conduït el voluntarisme d'Aznar, en haver-se arrenglerat amb George Bush sense haver calibrat el posicionament dels països europeus amb més pes dins el concert internacional. Aznar s'ha quedat tot sol en una qüestió delicadíssima a un any de les eleccions generals i quan encara no ha designat successor.

Tot i això, les raons del president del Govern per formar files devora la Casa Blanca són importants. Cal recordar que el conflicte amb el Marroc s'ha esvaït des que la diplomàcia nord-americana juga a favor de l'Estat espanyol, i també té molta versemblança la teoria que els serveis d'intel·ligència dels EUA s'estan implicant en la lluita contra ETA. Tanmateix, aquestes premisses, tot i ser importants, no justifiquen que Aznar s'enfronti a l'eix francoalemany, que en l'actualitat és la columna vertebral política, i també econòmica, del continent. Si la guerra és un èxit, ho serà només per als nord-americans. Però si es produeixen atemptats terroristes i el conflicte acaba amb regust de fracàs, aquest trist guardó també serà per a Aznar, com quedà ahir palès al Congrés i al conjunt d'un Estat que comença a bullir contra la guerra.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris