nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

No a la guerra

Estic convençut que som molts els ciutadans que tenim un fort sentiment de rebuig cap al que sembla una guerra més o menys imminent, probablement bastants més dels que suposa el Sr. Aznar i el seu Govern. Realment causa vergonya aliena l'espectacle de tot un president seguint sense pipellejar el discurs bel·ligerant a ultrança del Sr. Bush, erigit a hores d'ara en un vertader cèsar que no tolera la més mínima dissenció al seu voltant sobre aquesta qüestió. Per això, pens que l'actitud d'una bona part dels assistents i protagonista a la darrera gala dels Goya resulta coherent amb la línia de pensament d'una bona part de la ciutadania de l'Estat que no se sent en absolut representada amb les tesis oficials i, el que és encara pitjor, no troba canals ni facilitats per vehicular la seva justa protesta. Per ventura no hi és de més recordar que l'artista que dóna nom als premis, Farncisco Goya, va pintar un dels olis més esgarrifosos i que tal volta constitueix el major al·legat antibel·licista de la història, el famós Afusellament del 2 de maig, una visió despietada de l'horror que en la seva ànima despertà la violència irracional que impulsa la guerra i tot el que de brutalitat comporta.

No oblit que Saddam Hussein és també un tirà que té subjugada una bona part dels iraquinas i que no respecta alguns dels drets humans més elementals, però em tem que aquesta no és l'única motivació -i que algú em rectifiqui si m'equivoc- que mou el president nord-americà i els seus acòlits europeus a emprendre una croada les conseqüències de la qual són ara com ara imprevisibles. Probablement i davant aquest estat de coses, el recurs a la lírica sigui poc efi caç des d'un punt de vista pràctic, però té almenys la virtut de remoure alguna cosa dins l'ensopiment alarmant d'una societat que no pot resignar-se a un nou episodi de destrucció massiva com si no anàs amb ella. Em permet, doncs, de reproduir aquests versos del poeta saharià Alí Salem Iselmu corresponents al reculAñoranza, presentat fa poc, en un poema titulat La guerra:

Ja no queda res, / només runes / darrere del teu rastre devastador. / Ja no queda res, / només laments i llàgrimes / després de la teva cruel aparició. / Ja no queda res, / ni abans, / ni després, / ni ara, / que continues essent / el refugi del poder.

Miquel À. Lladó Ribas. Marratxí.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris