algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

EUA: guerra, pau i comerç

Molts europeus veuen en George Bush un president diferent a d'altres. No. Cap, des de G. Washington, ha actuat substancialment diferent en política exterior, la qual s'ha adaptat sempre al principi fundacional del país: fer negoci. Basta fer una mirada ràpida i extractadíssima a la història per veure-ho. La revolució va ser una guerra econòmica en contra de les tases que l'elit colonial nova (no l'aristocràtica tradicional) considerava un llast per a la pròpia riquesa. Significativament la Declaració d'Independència (4 juliol 1776) es fa en nom del dret de cada ciutadà a «cercar la felicitat» (és a dir la riquesa, d'acord amb el context religiós, ideològic i polític del moment) individual. Els nous estats, «lliures d'unir-se entre si», no tenien altre nexe d'unió que aquest principi el qual el poder polític protegiria declarant-se sobirà per «poder fer la guerra, de concloure la pau, establir actes de comerç i tot altre tipus d'actes i coses» que convenguessin. Per tant, la gènesi econòmica («establir actes de comerç») del país és clara. El dret a la riquesa individual era i és l'essencial identitat nacional. Una concepció que la vella Europa no entenia, ni encara ara. Des del primer moment la política exterior s'hi adaptà, al principi. Només dues dècades i mitja després, els seus vaixells ja comerciaven allà on més els interessava, el Mediterrani, amb protecció de la Navy. Per això tingueren, per exemple, la primera base militar a l'estranger a Maó, Menorca, on encara hi ha les tombes dels primers 22 marins morts en acció de guerra preventiva per interès econòmic. A Europa se'ls menysprea, tot basant-se en la pretesa «superioritat» dels valors morals supra-individuals (nació, cultura, llengua, país, estat, déus, etc.). Però el cert és que l'èxit fou dels EUA que en manco de 50 anys ja sabien que el futur era seu, i que la vella Europa era el passat. Ho certificà el president James Monroe (1823) quan solemnement digué que «Amèrica és per als americans». Lluny de ser un «crisol de cultures» (només a Nova York es comptabilitzaren milers de morts en guerres ètniques durant el XIX), el que li donava la força era l'arma més poderosa mai no inventada: el dret a la riquesa individual de tothom. A partir de Monroe ja no pensen en defensar-se del món, sinó en servir-se'n per als seus interessos. Així com aixamplaven la frontera continental cap a l'oest i sud, fent tants de tractats inspirats en valors divins i humans (amb les nacions índies o amb Mèxic) com fos necessari incomplir en benefici del principi creador, intensificaven els moviments cap a l'exterior. Fins i tot la pròpia estructura política inicial («estats lliures d'unió entre si») fou volatilitzada per l'interès econòmic intern dels estats més industrialitzats del nord sobre els agrícola europeistes del sud (Guerra Civil, 1861-65). Amb el triomf de l'americanisme nordista i, després, el tancament de la frontera en el Pacífic, comença a desenvolupar-se la mundialització del negoci intern. El 1898 assimilaren Cuba, Puerto Rico i Filipines, i durant el següent segle, amb invasions directes o intromissions indirectes, totes les repúbliques centre i sud-americanes (excepte el parèntesi de Cuba que aviat es tancarà) aixamplaren el negoci. El 1914-19 comença el torn de la vella Europa. La Gran Guerra «va ser l'afebliment de la producció i els intercanvis d'Europa en benefici del EUA» (H.Morsel: «Guerra económica y economía de guerra»). Ja ho havia dit el president Wilson davant del Congrés (gener 1918) que volia: 1. pau, 2. llibertat de navegació, 3. supressió de barreres econòmiques, i llavors fins a 11 altres condicions. La Segona Guerra Mundial va ser la inversió (pla Marshall i d'altres) definitiva per coaptar Europa occidental i part d'Àsia pel negoci. L'Europa Oriental i Rússia resistiren 70 anys, però acabaren per rendir-se (a partir de 1989). A Àfrica poc hi ha a pelar. Restava el món islàmic. I a ell s'hi dediquen des de 1974. Quedarà Xina, que ja caurà. Aleshores, la nova frontera seran les estrelles la conquesta econòmica de les quals ja han començat. Cap imperi no ha existit mai com aquest, basat en el principi encunyat el 1776: la llibertat econòmica individual que el seu govern protegeix, anima i ajuda essent sobirà per (quan, com i on convengui) «poder fer la guerra, concloure la pau i establir actes de comerç».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris