muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

Estatut: 20 anys, 5 legislatures, 4 reformes i 3 consells per actualitzar

Han passat vint anys d'ençà que s'aprovà l'Estatut un 25 de febrer de 1983. Ja s'ha vist modificat tantes vegades, com a quatre, els anys 1994, 96, 97 i 99 però, això sí, per reformes gens il·lusionants en el nostre sentiment de país. Si estam d'acord que l'Estatut és una norma amb vocació de permanència però no d'eternitat i que els propis canvis a la societat fan recomanable que periòdicament també passi algun tipus d'ITV, podem concloure que li ha arribat passar aquesta revisió que després de vint anys i cinc legislatures tampoc sembla massa estranya. No hi val badar.

Aquesta reforma a fons de l'Estatut considero que ha de servir perquè se'ns reconegui que amb la Compilació de Dret Civil i els Consells tenim unes arrels com a país des d'abans de la Constitució. També és ben hora d'afavorir que uns Consells que volen ser el govern de cada illa presentin la seva llista electoral per separat de la llista al Parlament.

Cada partit dirà la seva en temes com els drets històrics, millor finançament, un nivell més elevat de responsabilitat i, per tant, de més competències, i un llarg etcètera que demostrarà que hi ha un projecte de futur pel nostre país, viu i beneficiós per a la societat. Mancarà recórrer un llarg camí fins aconseguir un ampli consens superant la majoria absoluta que precisa el Parlament per aprovar una reforma que després s'ha de remetre a unes Corts Generals que la podrien canviar retallant l'autogovern si compten amb majoria absoluta en el Congrés i simple en el Senat. És el risc de tot debat perquè se sap com comença però no com s'acaba. No s'ha de tenir por perquè si això passés li caldria al nostre Parlament exercir el dret a retirar dita reforma que, com és obvi, sols es pot dur endavant tenint fermat i ben fermat el recolzament de populars i socialistes: a ca nostra i a Madrid.

Cal fer suficient pedagogia política per explicar els beneficis que representaria una reforma pensada per augmentar el nostre sentiment de país i el nostre benestar. Això, però, no té el perquè ser tan evident per a la majoria de la població: ni pels que es conformen amb l'actual autogovern, ni pels que son partidaris de la reforma. Sembla obligatori, per positiu, que els polítics facin l'esforç d'explicar allò que els ciutadans guanyaran amb la reforma perquè la puguin recolzar ben convençuts.

El treball d'anys per donar unitat a les illes entorn al concepte de comunitat autònoma s'ha substituït per la decisió de voler cada illa forta per si mateixa minvant l'esperit de sentir-se part d'una comunitat anomenada Illes Balears. Aquesta redistribució del pes institucional no és ni millor ni pitjor. Es diferent i per ser-ho reclama canvis a un Estatut pensat per tenir un govern autonòmic més fort del que heu és avui després de transferides tantes i tan importants competències a uns Consells als quals s'ha d'actualitzar. Es pot començar per canviar el sistema d'elecció dels membres d'aquests Consells ja convertits en els governs de cada illa però que mantenen a mitges el problema de que els diputats de Menorca i d'Eivissa i Formentera no poden estar a la seva illa gestionant el seu Consell i a la vegada a Mallorca participant en els treballs parlamentaris. Cada partit presentaria sense problemes dues llistes per illa: una al Parlament i una al Consell, perquè de gent, en tenen de sobra, que vol prendre part a una llista. Caldria salvar la participació al Parlament dels Presidents dels Consells per la via de ser membres nats amb veu i sense vot per poder defensar-hi personalment el que és millor per a la seva illa i més adient per a la seva institució. Vint anys després d'aprovat l'Estatut ens ha quedat un autogovern insuficient i anam cap dret a la cinquena reforma pel bé del nostre país. Tenir un mal estatut no és pecat però s'hi sembla i ja n'hi ha prou.

Bartomeu Binimelis, periodista.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris