algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
13°

Ja hi som

Sempre m'han agradat les consignes que es criden a certes manifestacions, de fet qualque vegada m'he emocionant sentint-me una ciutadana en ple exercici d'un dels meus drets preferits -també ho és el de la vivenda i la feina però això és per la meva vessant cínica-. Aquestes darreres setmanes he de confessar que el texà i el seu escolà ibèric m'han posat d'especial mal humor i que van haver d'arribar els premis Goya i el posterior serial per veure que no està tot perdut. Encara que els senyors de la guerra ja hagin posat a punt les bombes, a falta de bons arguments, en aquest país impera el sentit comú. Els actors varen ésser els primers i la improvisació i la casualitat van convertir una gala amb glamour en un acte vindicatiu retransmès en directe per la televisió de n'Aznar. La reacció no es va fer esperar perquè la dretona rància no està avesada a les crítiques i com es creu amb la possessió de la veritat absoluta i de dir quan i qui pot opinar ha aconseguit convertir la cartolina negra i vermella de 'No a la guerra' en un crit de: No al govern i companyia, no a la manipulació, no a la caça de bruixes, no al pensament únic. Estam governats per un personatge prepotent i malalt de supèrbia que vol passar a la història democràtica d'aquest país com un Estadista de centre però davant el mínim obstacle ens mostra els mostatxos, quina por! Ha quedat tot sol, i mal acompanyant, perquè a cop de decret i de puny, o el que sigui, sobre la taula ni es fan amics ni es governa un país, en democràcia és clar. L'espectacle d'aquesta setmana en el Parlament ens ha mostrat el President com el que és: un bel·licista sense escrúpols disposat a tot per, supòs, una cadira millor. La seva política contra la llibertat d'expressió no ha fet més que revifar-la perquè els actors i actrius, a més d'actuar que és la seva professió, estan en el dret d'opinar, manifestar-se, anar al Parlament i votar. Com tots ho farem d'aquí a uns mesos i d'aquí a un any, per això cal anar molt viu i no perdre passa i quan estiguem de ple en el desastre no hem d'oblidar qui, com i per què ens hi va ficar. Al cap i a la fi tenim el que ens mereixem i si no escoltau les consignes d'aquests dies: «Esto nos pasa por un Gobierno facha» (Nota: per veure i escoltar aquesta consigna cridada per Bardem i companyia, així com la postura de la majoria de la societat civil, cal mirar l'únic informatiu nacional un poc lliure).

Kika Rodríguez, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris