nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Al caudillín, totes li ponen

Es veu que en la concepció de llibertat d'expressió que tenen els demòcrates de nova planta que governen l'Estat espanyol, no hi cap la possibilitat que els ciutadans, anònims o populars (en el sentit no partidista del terme) critiquin una decisió tan discutible com ficar-nos en una guerra, per tal d'assegurar que els EUA, malgrat les deteriorades relacions amb Aràbia Saudita i la inestabilitat de Veneçuela (els seus dos principals subministradors de petroli) puguin assegurar-se l'abastiment de cru.

Les diverses protestes contra la propera guerra provinents des del món de la cultura i la creació, especialment les dels actors i actrius, han caigut com un tir al bel·licós caudillín espanyol i a la seva premsa adicta o Front Espanyol Mediatic Servil (FEMS). No sabem de què es queixen, duen tota la seva vida convertint la política en una comèdia. Confonen la feina de polític amb la d'actor i ara neguen el dret dels actors a parlar de política.

El cert és que al caudillín, en el seu 13è any triomfal, les coses no li van bé, no és la primera vegada que llenega en afer relacionat amb el fuel. I ja sabem que té mal perdre. Així que la premsa de l'imperi, contrataca. Un dels diaris del FEMS retreia ahir als actors que es pronunciaren contra la guerra durant el lliurament dels premis Goya, que no s'haguessin pronunciat contra ETA durant el festival de cinema de Sant Sebastià. I ja se sap que des de la Llei de Partits, ara també es pot delinquir per omissió. Certament és un pecat que dóna molt de si, el d'omissió. Ningú n'està completament lliure de culpa. Per exemple, un servidor, no condemnà l'atemptat que acabà amb la vida de Kennedy (bàsicament perquè encara no havia nascut).

Però com que el pecat d'omissió és infinit, a algú se li podria acudir interrogar-se per què els nostres hotelers, tant loquaços a l'hora de criticar el efectes perniciosos per al turisme de l'Ecotaxa, callen com a morts a l'hora d'analitzar els devastadors efectes que tendria la guerra per al motor de l'economia de les Balears.

Ara, seguint aquella successió escrita per Brecht i que de tantes vegades citada ens fa vessa de reproduir-la, els ha tocat rebre els actors.

Al cap i a la fi, per dir el mateix no a la guerra que cridava l'encara delegada del govern d'Aznar el dia 30 de gener a Ses Voltes de Palma, en un dels habituals exercicis de transvestisme polític a la que ens té acostumats aquesta vertadera reina del carnaval polític.

Per dir aquest mateix no a la guerra, però de manera sincera, direm el proper divendres 14 de febrer, al vespre, al Conservatori de Palma i el dissabte dia 15, a partir de les 18.00 a la plaça d'Espanya -plaça del mal nom.

Mentrestant, al caudillín totes li ponen.
I que vagi alerta, que amb la sort que duu i amb el circ que té muntat per «escollir hereu», encara li creixeran els successors.

O sigui, els nans.
Tomeu Martí i Florit, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris