nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
13°

L'altre adhesiu

Arran dels fets de l'11 de setembre novaiorquès, cada vegada que algú volia indagar les causes de l'anti-nord-americanisme en el món islàmic no podia prescindir de condemnar, d'entrada, la barbàrie terrorista. La condemna va esdevenir un ritual necessari per no fer-se sospitós de simpatitzar amb els terroristes o senzillament de voler entendre la seva follia. Passa igual a Espanya: abans d'escriure «País Basc» has de condemnar ETA si no vols ser considerat còmplice dels terroristes bascos. Ara hi tornam a ser: qualsevol crítica o comentari sobre la guerra d'Iraq, ha d'anar precedit del rosari i la pertinent lletania de condemnes de Sadam Hussein. Bé, no hi ha cap inconvenient. Hi deu haver poques persones, en aquesta banda del món, que donin suport a Sadam Hussein o que aprovin la seva política. És un dictador que es va prestar a ser instrument dels EUA per fer la guerra a un país veïnat, i és veritablement més que una amenaça per al seu poble. I no en parlem, de la qüestió kurda. Supòs que a una immensa majoria de la gent que desitjam que els EUA i els seus subalterns es mantinguin cadascú a ca seva, ens agradaria veure Hussein assegut al banquet en un tribunal internacional. Tot això s'ha dit per pa i per sal, i servidor tenc la seguretat d'haver-ho llegit en els articles dels opinaires més destacats de la premsa espanyola -i en els que he llegit de la premsa francesa. No obstant això, els amos de la guerra que ve s'aroguen el dret a demanar-te credencials cada vegada que qüestiones els seus arguments o les seves obstinacions. Primer has de demostrar que condemnes amb contundència la política de Hussein, i després ja en parlarem. En els països lliures, es comença a detectar una boirina de temença, derivada d'una certa amenaça pròpia de les situacions de preguerra. Ara mateix, la ministra Loyola de Palacio diu que li hauria agradat que la gent de la gala dels Goya, al costat de l'adhesiu «No a la guerra», n'hagués duit un altre: "Sí al desarmament". D'acord, senyora ministra. Només una mínima objecció: creu, ministra, que Bush està disposat a desarmar-se; o, com sembla, la gent de la gala dels Goya hauria d'haver demanat el desarmament unilateral de Sadam Hussein? De vegades pareix que vostès, els del govern espanyol, ens han pres a tots per molt més beneits del que és tolerable. Ens volen fer creure que, com a molt, jugaran a soldadets, però s'arrisquen a ficar-se en la història més bruta que hagi viscut Espanya des de la guerra civil. Es tracta de la guerra, senyora, d'una guerra de veritat, d'aquestes que els Bush necessiten organitzar en zones petrolíferes. No ens vulguin embullar, senyora ministra, i, per respecte a la intel.ligència dels contribuents, no ens vulguin alarmar emfasitzant el perill de la busca a l'ull d'altri.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris