algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Diabéticas: Jo no he perdut la memòria

Srs. Joan, Pep i Tomeu: Com molt bé diuen, em veig en l'obligació de contestar la seva senil carta, però els assegur que per darrer cop, no m'interessen els seus dimes i diretes.

Ara bé, abans cal puntualitzar unes coses: 1" En cap moment no he dit mentider al Sr. Mendiola. Senzillament li vaig dir que havia fet un equivocat comentari. Ara bé, el fet de sortir en defensa seva demostra la seva amistat personal, la qual cosa em pareix perfecta.

2" Em fa molta gràcia que vostès mateixos en el seu escrit em cataloguin madò Pereta com «el seu personatge». Idò si és meu, on és el problema per a vostès?

3" És ver que vaig treballar amb vostès a l'obra «C/Amargura, 13», no tan sols a la Mozart, a pobles i al teatre Arnau del Paral·lel (que, per cert, si ho recorden fou malauradament un fracàs de públic i crítica. Fins i tot es deuen recordar que a la roda de premsa tan sols aparegué una ràdio local, llàstima que l'obra no fos acceptada pel públic barceloní, per ventura per fer"la en castellà, ja que segons vostès a Catalunya als mallorquins no ens entenen).

És ver que jo en aquesta obra feia el paper d'una vella anomenada «dona Apol·lònia» (fatxa, vestida sempre de negre, sempre amb ulleres de sol, que no hi veia gens ni mica, amb gaiato perquè quasi no es podia moure, amb una banda espanyola enrevoltada pel cos, amb peineta y mantilla, espanyolista i plena de medalles franquistes; i naturalment com a moltes senyores d'aquesta edat amb perruca de color gris) a part de fer quatre personatges més. Tot això es pot veure a la meva pàgina web, per tant, d'haver perdut la memòria res de res.

És ver que jo personalment vos vaig demanar poder interpretar aquest personatge al Canal 4, on havia estat sol·licitat pel director del programa Nit de bauxa. I després de la vostra negativa que es va comunicar al canal, fou quan els responsables de Nit de bauxa i un servidor posàrem fil a l'agulla. Dins un despatx del canal es decidí crear un nou personatge, una nova vella (progressista, defensora de la joventut, vídua, marxosa, ecologista, defensora de la nostra llengua i cultura... i sobretot que no tingués res a veure amb l'altra, i ens sap greu per a vostès, però ho aconseguírem.

Segurament si el nou personatge no hagués tingut l'èxit que ha tingut, ara no ens comunicaríem res per carta. L'èxit dels altres sempre emprenya.

Fins i tot s'equivoquen quan parlen del nom del personatge de madò Pereta. El nom que diuen de la seva matancera mai no passà pel nostre cap, ja que el desconeixíem totalment i sobretot perquè si es trià el de Pereta fou per idea pròpia del Sr. Jaume Llabrés de Nit de Bauxa, en record de la seva padrina que es deia Pereta.

Per tant, només cal dir"los que si vostès idearen una «vella», això no vol dir que totes les velles del món teatral siguin seves, ni prop fer"hi. El seu «escriptor teatral» no té tanta creativitat.

4" Va ser un plaer treballar amb vostès, però ho hauria estat encara més si hagués tingut un contracte laboral i hagués estat donat d'alta a la Seguretat Social, com s'ha de fer a les companyies professionals. I mira per on, no se'm va ocórrer anar a Magistratura.

5" Les veritats a mitges no són mai veritats, crec que vostès haurien de recordar tot això i altres coses que de moment ara no vénen al cas, i així fer un repàs a la seva pròpia memòria.

6" Mai no he tingut interès d'entrar en polèmiques absurdes amb vostès i els assegur que mai més no ho faré a través d un mitjà de comunicació, en tot cas per altres vies recomanades.

7" En el seu dia vaig demanar al director de teatre Antoni Maria Thomàs, al qual m'uneix una bona amistat, si em volia ajudar per a la posada en escena de Madò Pereta se confessa, cosa que va fer de manera desinteressada, i així constà al programa de mà. Ni vaig posar ni llevar el seu nom del cartell.

Els desig de tot cor que el seu treballat i suat èxit sigui perdurable en el temps.

Joan Carles Bestard. Palma.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris