Per primera vegada en la seva història, els Estats Units estan a punt d'entrar en guerra sense poder aportar un motiu convincent. La intervenció de Colin Powell a l'ONU no dugué evidències que Saddam Hussein estigui fabricant o ja posseixi armes de destrucció massiva. I serà en base a suposicions que la Casa Blanca llançarà 200.000 homes emparats per la més potent força aèria que ha conegut el món, contra un estat bel·licós però molt debilitat per la derrota del 1991 i una dècada d'embargaments. És més que previsible una victòria aclaparadora dels nord-americans, però aquest cop l'exhibició militar a l'Iraq no resoldrà cap problema, sinó que incrementarà la tensió arreu del planeta. El temor d'Occident se centra en el terrorisme, i en el fet que l'entrada americana a Bagdad pugui fanatitzar molts ciutadans dels països d'hegemonia o d'influència musulmana. Aquests estats, siguin moderats o radicals, creuen que el motiu final de la invasió és el control directe del vint per cent de les reserves mundials del petroli. I cada cop són més els que pensen que les reticències dels estats francès i rús a la guerra es deuen, en part, que poden quedar fora del repartiment del gran pastís petrolífer previ a la globalització de l'economia. Amb aquestes premisses, l'increment del terrorisme pot ser aviat un fet. El problema, per Washington, és que bona part dels ciutadans occidentals no estan disposats a pagar aquest terrible preu.