Ahir es demostrava que hem perdut de vista quines són les preguntes que ens hauríem d'estar fent sobre l'Iraq. La presentació de Colin Powell va deixar clar que ja no s'intenta demostrar que l'Iraq és una amenaça directa ni imminent per a Occident. Ja no s'intenta demostrar que existeix una col·laboració estreta entre els terroristes d'Al Qaeda i el règim de Saddam Hussein. I aquestes són les preguntes que s'han de contestar i que ens interessen a tots. Però en el moment de la veritat, quan l'únic que serviria són unes proves sòlides, com les que cerquen els inspectors de l'ONU, ens presenten evidències que indicarien que els iraquians intenten amagar armes dels inspectors. Amb converses en què sembla que l'exèrcit parla d'amagar vehicles prohibits -vehicles prohibits? I se'ns demana que llancem una guerra contra l'Iraq, en què moriran milers de civils innocents. Els dubtes que es tenen sobre les intencions de Saddam Hussein són molt seriosos. Les acusacions contra ell són molt greus. Però encara després del discurs de Powell a l'ONU no són més que acusacions. Si hi ha intenció a Bagdad d'emprar armes químiques o biològiques contra el nostre país, o contra el del veïnat, hem d'evitar que es faci. Però un es demana, vist que som capaços de documentar la retirada de suposades armes prohibides d'un magatzem, si no serem capaços de documentar, amb els mateixos satèl·lits i els mateixos espies, la seva reinstal·lació en un altre magatzem, allà on són ara. És difícil, sense cap dubte, però és l'única manera d'evitar que el cas de l'Iraq resulti encara més terrorisme arreu del món. Powell ha demostrat que el camí de les inspeccions és l'únic que pot conduir a la veritat, i per tant a una solució pacífica.