nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
10°

A hores d'ara

A hores d'ara, sembla ésser que la derrota de la paraula ja és un fet en el si de les Nacions Unides, de manera que la maquinària de guerra ha incrementat la seva producció. A les fàbriques d'armament dels Estats Units i del Regne Unit hi ha una activitat febril. A qualque campament d'Espanya, un grup de soldats fa instrucció -un, dos, tres, todo va bien: carguen, apunten, fuego- per si Bush decideix prendre Bagdad à poil. Tot plegat, són símptomes inequívocs de la guerra que els països més compromesos amb la pau mundial estan disposats a iniciar contra l'Iraq. Les principals borses de l'Occident es troben a l'aguait i els inversors més poderosos es recomanen serenitat els uns als altres. Els primers bombardeigs, que coincidiran amb la resposta més contundent de l'enemic, poden provocar una caiguda espectacular de les cotitzacions, perquè el petit inversor s'esglaia així que sent tronar. Tanmateix, les pèrdues d'uns són benefici per als altres.

La divulgació dels noms de les víctimes dels exèrcits compromesos amb la pau, serà aprofitada pels inversors més poderosos per a comprar a la baixa, des del convenciment que en ésser rebuts els cadàvers amb honors militars, el petit inversor traurà pit i pagarà tres per allò que va vendre per u. Els cossos destrossats i esventrats com animals de carnisseria dels herois nacionals, hauran guanyat -tot fent cas a l'èpica espanyola- una batalla després de morts. L'hauran guanyada pels de sempre: pels que sempre guanyen i s'enforteixen damunt el dolor humà. A hores d'ara, ja us ho he dit, els científics dels països més compromesos amb la pau mundial han enllestit els seus estudis i han informat el Pentàgon de la capacitat mortífera de cada bomba i de cada canonada, del pes de mort que pot traginar cada avió que s'enlaira sobre l'Iraq, dels blancs que pot garantir cada soldat equipat convenientment per a matar. Els operaris de les fàbriques d'armament s'ajusten a les instruccions que els han passat des de dalt. Imaginau-vos-ho: tants de perns, tanta quantitat de pólvora, tants de virus d'hepatitis.

Fet i fet, la preparació d'una bomba no difereix gaire de la d'un còctel. Perquè la combinació surti perfecta, únicament cal que aquell que manipuli el gènere s'ajusti amb escrupolositat a les instruccions. Als Estats Units i al Regne Unit, a hores d'ara hi deu haver un exèrcit d'operàries que donen llustre a les municions (això encara és cosa de dones). Una part d'elles són mares, potser. I mentre netegen el plom donen gràcies a Déu perquè si els seus fills van a la guerra seran en els avions que tiren les bombes, no a la planícia on cauen. A la planícia on cauen, hi haurà un poble de pastors i d'agricultors que tenen après que la vida són dues espolsades i un patir continuat. Si miren el cel, a través del cel els parla Bush o Saddam. Mai no els parla Déu ni Joan Báez ni Raimon. El renou que els arriba del cel és el dels motors d'uns avions refulgents com l'espasa de Sant Miquel. Si Déu no badàs com aquell rei que pelava faves i li queien les baves dins un ribell, comprendria les raons per les quals aquests pastors i agricultors maleeixen el cel i expulsaria Bush, Blair i Aznar de les seves possessions. Però Déu s'ha adormit. Així que la cosa no té remei i els pastors i els agricultors de l'Iraq hauran d'emparar una pluja de metralla.

Tanmateix, Bush ha volgut apaivagar la seva desesperació i els ha fet arribar un missatge que és un consol. Les bombes, les bales, els ganivets i els virus que cauran sobre l'Iraq no pretenen castigar-los a ells, sinó al dictador Saddam que és qui els esclavitza. Els països del món més compromesos amb la pau volen donar-los aquesta explicació més estètica que ètica. Convé, per tant, que el sortat que disposi d'un paraigües l'obri a partir d'ara mateix i no el tanqui per res. Tanmateix, per aterrits que estiguin, els iraquians, davant la imminència d'una invasió, no seran els primers a veure-li la cara a la por. Els primers han estat els pacifistes d'Alacant que dissabte passat es manifestaven contra la guerra. Els policies d'Aznar semblaren sortits de qualque àlbum de Franco: els apuntaren amb les pistoles i en un vist i no vist se'ls emportaren a la garjola.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris