El resultat de les eleccions a Israel, amb què s'ha renovat el mandat d'Ariel Sharon, garantirà dues coses: que el conflicte amb els palestins continuï almenys durant un grapat d'anys, i que les relacions entre Israel i tot el món francòfon, empitjorin. França i Bèlgica comencen a tenir fama en alguns cercles polítics, sobretot americans, de ser el núcli d'un nou antisemitisme europeu. Però aquesta fama en què es basa? La setmana passada el senat belga votava unes modificacions a la llei sobre la competència universal. És la llei que en principi permet jutjar a Bèlgica els caps d'estat, o qualsevol altre, que hagi comès crims contra la Humanitat. Segons els belgues, és una llei que permet defensar els ciutadans en qualsevol part del món contra els dèspotes. A Israel, i sobretot al govern actual, els sembla una llei pensada explícitament per fer la vida impossible a Ariel Sharon, a qui s'acusa de ser el responsable de massacres de palestins, quan comandava l'exèrcit israelí que ocupava el Líban. Bèlgica té aquesta llei des del 1993, però necessitava alguna modificació per evitar trepitjar les competències d'algun tribunal internacional. Israel, doncs, vist la votació d'aquesta setmana, què farà més efectiva la llei, ha decidit que és una llei dissenyada per atacar Israel. I ha anunciat que prendrà represàlies. Començarà per retirar el seu ambaixador, segons el ministre d'exteriors Netanyahu. Si un hi afegeix la negativa de Bèlgica de donar suport a una guerra contra l'Iraq, enemic històric d'Israel, és evident que les pressions contra Brusel·les poden ser molt fortes. No és difícil imaginar quina serà la propera característica d'aquesta «Europa vella», on destaquen França i Alemanya, però on també cauen Bèlgica, Luxemburg, i potser Holanda. Aviat Washington els podria retreure amb més força el seu suposat paper d'antisemites. És una carta que els que són més propers a Sharon voldrien jugar contra l'Europa que censura les operacions militars contra els palestins. És una carta que podria venir molt bé ara per atacar els que no volen apuntar-se a l'Iraq.