algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
13°

Irak i ETA

Tota guerra sempre es justifica en nom de grans valors i s'explica per interessos. És així des de sempre. Per tant, el valor d'una guerra és allò que se'n pot treure, si es guanya. L'interès. Ara, el nostre país, de la mà del president Aznar i del PP pot estar a punt d'implicar-se en l'agressió l'Irak com ja ho férem fa dotze anys. O a Afganistan o a Iugoslàvia més recentment.

Aquesta setmana se'ns ha acostat la polèmica, sobre les motivacions guerreres, perquè el president del Govern Francesc Antich va dir que no «vol» que s'usi el port de Palma, de cap manera, per donar suport logístic a l'agressió. El senyor Antich, cal recordar-ho, és càrrec federal del PSOE, o sigui del partit que governava Espanya quan la primera agressió a l'Irak el 1991. Però ara el PSOE no governa, i per tant no està d'acord amb la guerra. Quan governi, hi estarà. Sigui amb la que sigui amb la que toqui estar-hi, si hi ha interès. Perquè els polítics no s'oposen o donen suport a una guerra per si mateixa, sinó pel que hi poden treure. En aquest cas, l'oposició guerrera d'Antich s'explica per la mateixa actitud del PSOE nacional la qual no és tant oposar-se a la guerra com oposar-se al que sigui que faci el govern del PP. Dos quarts del mateix val per a tots els altres polítics. Inclosos aquells sempre tan pacifistes contra els interessos dels Estats Units, però que quan l'URSS destruïa Afganistan no se'ls sentia gaire, no. En fi. És sobrer donar més exemples. La guerra, i molt sovint l'oposició a ella, respon sempre a interessos econòmics i/o polítics que res no tenen a veure amb el valors que es diuen defensar. Així que la qüestió a esbrinar és si aquesta pròxima guerra ens és d'interès, als espanyols. O, dit d'altra manera, què se'ns hi ha perdut o bé què hi tenim a guanyar ajudant a assassinar un parell de centenars de milers més d'iraquians? (més dels que ja ajudàrem a matar fa dotze anys, gràcies que el PSOE ens hi ficà, aquella vegada).

La premsa de Madrid, impresa i virtual, ja comenta sense gaire dissimul el perquè oficiós del suport espanyol a l'agressió. Seria part del preu (a banda d'altres interessos) dels serveis que ens estan oferint els ídems d'intel·ligència i espionatge dels Estats Units en la lluita contra el terrorisme d'ETA. Segons la premsa madrilenya la més sofisticada en alta tecnologia d'espionatge dels amics americans no seria gens aliena a l'allau de detencions de terroristes que s'ha produït els darrers mesos. Clar que això, per òbvies raons, mai no es reconeixerà amb claredat, però així sembla que a la capital es dóna per fet. Es tractaria que aquelles visites, començades en temps del PSOE, dels responsables polítics i tècnics dels serveis d'intel·ligència espanyols als seus homòlegs americans començarien a tenir concrecions. Després de l'11 de setembre de 2001 s'haurien vençut les resistències dels organismes d'espionatge nord-americans a cedir, d'alguna manera, teconologia pròpia molt avançada. S'aventura que són sistemes d'escolta, d'interceptació i desencriptació informàtica i, fins i tot, satèl·lits espia. Sigui veritat o no, el cert és que els assassins d'ETA van caient no com en el passat a «bulto», en operacions policials més de propaganda que altra cosa, sinó amb «criteri». No són qualssevol, els que són detinguts. I segons la premsa francesa i espanyola, s'està forçant l'organització nazi a arreplegar-se més lluny de la frontera espanyola, la qual cosa implica una manca d'operativitat potencial si bé, tractant-se d'assassins, està clar que poden matar quan sigui. En aquestes circumstàncies, es diu, una oposició a la conquesta petroliera de l'Irak no només és impossible, sinó, i sobretot, seria inconvenientment perjudicial per als interessos espanyols contra ETA. Bé, si es creu tot això doncs la raó de la nostra participació en la conquesta tindria sentit. Ja sabríem, doncs, quin és el nostre interès en ajudar a assassinar iraquians. Ara, que una guerra tengui sentit des del punt de vista de l'interès no implica que tengui o deixi de tenir justificació ètica. Però quan un polític ha de decidir sobre la guerra no pensa amb criteris ètics, sinó d'interès. Tots ho fan igual. Sempre que estiguin en el poder. Quan estan a l'oposició es poden permetre jugar demagògicament amb falses excuses ètiques que en el cas dels ciutadans sí són sinceres, si bé no sempre convenients.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris