algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:

Els primers de la llista

El fred i la neu d'aquests dies pot ser que siguin una senyal premonitòria del que seran els pròxims mesos. O anys perquè una guerra uns quants la comencen i ningú sap el temps que es torbarà. No m'agraden les guerres i sincerament crec que a la immensa majoria de la població europea -fins i tot m'atreviria a aventurar que nord-americana també- no està d'acord amb aquesta que a la data de publicació de l'article no sé si ja haurà començat formalment. Supòs que de les guerres es pot aprendre molt poca cosa -i l'única pot ser seria la de no torna-ne a fer cap d'altra- però d'aquests dies previs a la confrontació bèl·lica nosaltres hem après a conèixer de quin bàndol som. Malauradament en aquest partit, no hem pogut triar els colors lliurament, ni tan sols se'ns ha donat el dret a la informació, el Govern de Madrid ha triat, sense demanar permís i quasi com aquell que diu a traïció, el costat guanyador però no el més ètic. M'imagín que aquest posicionament tindrà les seves contrapartides, i la servitud d'ara es veurà recompensada més endavant en futurs conflictes que pugui tenir l'Estat Espanyol tipus el de Perejil. Encara així, els pacifistes i també demòcrates ens hagués agradat un Govern alineat amb la vella Europa, o almanco cercant la unió dels Estats Europeus i no propiciant la separació i elaborant cartes exclusives. Ningú pot negar que el texà ho té tot ben fermat, digui el que digui Nacions Unides, les bombes ja estan preparades perquè com va dir un oficial seu «així podrem posar en pràctica tot el que hem estat assajant», no cal ésser molt intel·ligent per saber que l'exèrcit més poderós del món no tindrà com a única missió la dissuasió. Bush a més compta amb el vistiplau dels fidels britànics i de la colla d'espanyols que sempre ha sabut triar el costat guanyador. I és que el Partit Popular està format per gent coneixedora de guerres fratricides i bàndols. Alguns d'aquells guanyadors encara estan en actiu i deuen recordar com es va viure amb la seva triomfant Dictadura però amb el rebuig d'Europa i Estats Units. Ara els temps han canviats, ara que ja tenim Rei, Príncep fadrí, estem a la Unió Europea i a l'OTAN per desig popular, ara ens apuntem els primers a la llista de la classe per donar les gràcies per la reconstrucció europea. I això que la història és cíclica.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris