algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
13°

No a la guerra

Aquí en el primer món, darrerament, vivim immersos en una guerra dialèctica, una guerra d'arguments, sobre si cal o no fer la guerra a l'Iraq.

El representant de les petrolieres nord-americanes, que també ocupa actualment la presidència dels Estats Units d'Amèrica, George Bush, insisteix en la necessitat d'atacar el país governat per Saddam Hussein, amb el pobre i miserable argument que disposa d'armes de destrucció massiva. Deim que l'argument és pobre i miserable, perquè és fàcilment contestable: primer, sembla que l'acusació no està prou demostrada; segon, hi ha altres països que sí que disposen de l'armament esmentat (Corea del Nord, per exemple) i no és precisament una sortida bèl·lica la que s'esta plantejant des dels EUA; tecer, si tan en contra estan els EUA de les armes de destrucció massiva, com així es plantegen d'usar-les en un possible conflicte (sense anar més lluny el que estan planificant a l'Iraq).

Motius per estar en contra de Saddam Hussein n'hi ha molts. Motius per donar suport a una guerra no n'hi ha mai. Diu Noam Chomski que «no es necessita un argument en contra de la violència, sinó un motiu per fer-ne ús».

El règim de Saddam Hussein és un règim dictatorial que nega els drets i les llibertats bàsiques. Moltes persones a l'Iraq, segons denuncia Amnistia Internacional, pateixen les violacions de drets humans comeses pel seu propi govern, així com les terribles conseqüències de les sancions imposades per l'ONU, un embargament que ja fa dotze anys que dura. A aquesta situació cal afegir-hi ara l'amenaça d'una guerra que, en cas de produir-se, provocarà, segur, un nombre incalculable de víctimes civils.

Ras i curt, la guerra que s'està preparant contra l'Iraq és, si més no, tan terrorista com el terrorisme que des del gabinet Bush es diu voler perseguir i combatre.

La guerra que estan preparant Bush i els seus majordoms europeus, Blair, Berlusconi i Aznar, és immoral. Si parlam del compliment de les resolucions de l'ONU, de la mateixa manera que s'exigeix el compliment d'aquestes a l'Iraq, també caldrà que s'exigeixi a Israel el compliment de les que afecten el país que acaba de votar a favor de Sharon (que d'alguna manera és votar a favor de la guerra), i que fa més de cinquanta anys que incompleix de manera reiterada i sempre amb el vistiplau dels EUA.

Si els EUA volen jugar el paper de jutges policies del món, per què no comencen per aturar les agressions i els crims contra el poble palestí i l'ocupació del seu territori? O per què no es preocupen que els seus amics turcs o el seu examic i actual enemic Saddam, reconeguin el dret a l'autodeterminació del poble kurd?

Probablement la resposta, en aquest cas, no és al vent, com cantava Bob Dylan.

Probablement la resposta és als pous petroliers dels deserts iraquians.

Tomeu Martí i Florit, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris