nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Pensar Mallorca i després oblidar

Declarar la serra de Tramuntana parc natural és a dia d'avui una fita complicada. Així ho demostra la reacció dels partits «progressistes» quan Margalida Rosselló engegà l'operació. Tots se li tiraren al coll. Els seus arguments, em sap una mica de greu haver-ho de dir tan clar, eren tan patètics com incoherents. «És que la consellera de Medi Ambient no ens havia avisat», deien els pobres d'esperit.

I és que resulta que han bastat tres anys de governar per oblidar allò que ells mateixos signaren al document programàtic del Pacte. Declarar parc natural la serra de Tramuntana. En tot cas, s'haurien d'emprenyar amb ells mateixos per no haver-se avisat de les promeses fetes.

Però clar, no hem d'oblidar que ara més que mai, entren en joc els magnífics analistes dels partits. Els estrategues. I comencen amb el seu rosari. «Ara no és bon moment. Les eleccions són a prop, i ja es va muntar prou merder a Llevant».

Són massa ja les vegades per només tres anys de govern, en les quals hem hagut de veure aquest trist espectacle de la tremolor política. A mi, la veritat, que en matèria territorial i ambiental el PSIB no faci més que declaracions d'intencions, ja no em sorprèn. Però del PSM, què voleu que vos digui. Fins i tot destacats militants seus es declaren decebuts una i altra vegada, en privat i en públic.

Crec que és just reconèixer la trajectòria d'aquest partit des de fa més de vint anys. La seva sempre ha estat la veu més compromesa a l'hora de denunciar els excessos envers el territori, i d'oferir alternatives. I no només des de l'oposició, des d'on llevat del PP, tots els partits són ecologistes. A governs municipals (amb terribles excepcions), al Consell Insular l'anterior legislatura, a nivell parlamentari, en podríem anomenar moltes d'iniciatives. De fet, Pere Sampol ha estat en aquesta legislatura un dels membres més valents de l'Executiu a l'hora de fer front a l'especulació, en el seu cas la del gran capital comercial, amb una moratòria i una atenció al petit comerç que sense dubte són per llevar-se el capell.

Ara bé, on és aquesta contundència arribat el moment de donar suport a un compromís de conservació de la serra de Tramuntana? On és la memòria? I la vergonya? Governar us esborra el disc dur?

El que ara llegiran, és un fragment del llibre Pensar Mallorca de Pere Sampol. Editat l'any 1999.

«* Quins són els temes pendents que tenim ara en matèria d'ordenació territorial?

El primer, el parc de la serra de Tramuntana. Per nosaltres, és una prioritat clara i ens comprometem a la seva declaració abans del primer any de legislatura, si disposam de la majoria necessària.

* Els propietaris de la Serra han estat sempre molt reticents a aquesta declaració.

Governar, per nosaltres, és essencialment saber avançar sobre acords, impulsar tot allò que sigui possible consensuar i assumir, però implica també la responsabilitat de saber no renunciar als punts essencials. Per nosaltres, és essencial que la Serra es conservi i es millori...

Estic segur que el parc és necessari per a les Balears, respon a l'interès general, i es pot dissenyar sense perjudicar cap interès legítim».

Crec que el PSM no es fa cap favor amb el discurset autoprotector i curt de mires d'«els verds són quatre arreplegats». Les enquestes semblen indicar un creixement d'aquesta formació, que de moment ha posat de manifest a les Illes un valor que el ciutadà cada cop més desencantat de la política aprecia moltíssisim: dedicar totes les energies a complir amb el que s'han compromès, encara que això provoqui més d'un mal de ventre.

Si el PSM volia evitar que l'èxit de la declaració de parcs naturals fos capitalitzat pels verds, desmarcant-se d'aquesta manera aconsegueix exactament l'efecte que no desitja: deixar els verds en solitari, i presentar-los com a partit eficaç en la protecció i conservació del territori. Si té por de perdre vots «ecologistes», haurà de fer mèrits, no posar fre. I oportunitats no n'hi falten. De la Llei de quotes, en parlam un altre dia.

Sense dubte, faria bé Pere Sampol, un dels valors polítics d'aquesta terra, de no escoltar massa Mateu Morro, un dels polítics que ha recorregut el camí de la utopia fins al cul-cadira, perdó, volia dir pragmatisme, a major velocitat dels que conec. Esper que quan la serra de Tramuntana sigui parc, no haguem de reproduir cap de les seves profecies, igual que la passada primavera, quan telefonava a Antich per demanar que no posàs en marxa l'ecotaxa, perquè no era un «bon moment». Veient el seu llegat a Santa Maria, està clar que mai va trobar el moment d'aturar un creixement cap al Sud del seu municipi al més pur estil Son Gotleu, o un polígon que ha desfigurat foravila, o una condescendencia amb les il·legalitats a sòl rústic que no desdiu de la mitjana municipal mallorquina.

Jaume Perelló, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris