algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Quadern de viatge

Dilluns, 23.- Entre irònic i satíric, Anatole France afirmava que les Belles Arts eren «cinc, a saber: pintura, escultura, poesia, música i arquitectura, la rama principal de la qual és la pastisseria». Poc podia sospitar, el futur premi Nobel de literatura, que la cuina, amb el temps, esdevindria la branca principal de la pintura. I que alguns cuiners, insatisfets d'assolir només el paper d'artistes plàstics i elaborar estructures cromàtiques, fent servir el plat com a suport, usarien la poesia per titular les seves breus creacions. Aquesta insòlita vocació artística dels xefs, que cotitzen les seves composicions com si fossin obres úniques i perdurables, conspira contra l'essència de la seva primera obligació: proporcionar plaer a través del sentit del gust, la qual cosa han oblidat per satisfer la seva pròpia vanitat. I si discutibles són les creacions dels mestres, les dels seus deixebles i epígons amb prou feines arriben a pastitx. Rere la llarga descripció d'ingredients i procedències dels menús, sovint s'hi amaga la incapacitat o, el que és pitjor, l'engany.

Dimarts, 24.- En unes dates durant les quals tothom té l'obligació de divertir-se i ser divertit, els posseïdors d'una naturalesa poc festívola estam assetjats. Ni tan sols ens queda el conhort de comprar, que ha esdevingut una teràpia eficaç contra les depressions i a la qual ens incita tothora la publicitat a través dels mitjans de comunicació. M'acuba només el fet de pensar que he d'entrar en un lloc ple de gent dominada per l'estranya febre de gastar. La desmesura del Nadal ens assetja. Si normal ve de norma, els anormals som, sens dubte, aquells que ens resistim, fins on ens és permès i possible, a entrar en l'espiral de consum, d'alegria forçosa, de felicitat espúria. Us ho confessaré, malgrat el perill de les confidències fetes en moments de debilitat emocional: el meu desig més secret i profund fóra ser una persona despreocupada, alegre sense causa ni motiu, un punt irresponsable, moderadament egoista, insensible als afectes, als desafectes i a la dissort, dotat d'una intel·ligència justa, per no dir escassa, la necessària per mantenir l'equilibri, però no més. Quan la pròpia naturalesa esdevé l'enemic tota lluita és inútil i el més sensat és abandonar-se al destí que ens pertoca.

Dijous, 26.- Abans de tancar l'any tenc dos compromisos que cal atènyer. De primer, fer un resumit balanç del viatge per tal de deixar-ne constància en aquest quadern. El més important és anotar que he sobreviscut als estralls, la qual cosa no és mèrit atribuïble al meu esforç, sinó a la generositat de les circumstàncies i de l'atzar. Manco la mort, quasi tot té remei. Al marge d'aquest fet que, per evident, no caldria mencionar, m'he d'inculpar de no haver defallit en la disciplina de consignar allò que m'ha plagut, tot i que algunes setmanes m'hagi pres la temptació d'abandonar i s'hagin instal·lat en la meva voluntat un desassossec i un desànim profunds. L'escriptura no té la capacitat de modificar la realitat. Tal vegada no fóra bo que pogués canviar-la, a la realitat, car ja sabeu que els escriptors són sovint forassenyats, somien truites i molts estam tocats de la part de dalt per una malaltia de la imaginació que els facultatius anomenen utopia. I, això no obstant, tampoc no podem acceptar la impunitat d'una realitat que se'ns imposa des d'àmbits, polítics i econòmics, insensibles a les nostres necessitats. Només des de la convicció que res no és irreversible podrem mantenir la il·lusió d'aconseguir millorar el nostre entorn, la nostra nació.

Finalment, he d'acomplir un compromís formal, però no menys sentit. Poc donat a les fórmules de conveniència social, vull desitjar, molt sincerament, un proper any esplèndid, ple de satisfaccions, a tots els lectors d'aquest quadern, tot agraint-los la seva paciència i la seva generositat, a tots els meus amics, que fan més suportable la defallença, a tots aquells que m'estimen, malgrat els meus defectes, que no són pocs, ni petits. Pel que fa als meus enemics, coneguts o anònims, que sàpiguen que els honor amb una sòlida i permanent indiferència.

Lluís maicas, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris