algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
12°

Madones de «Filito» Prim

Na Pilar i na Marga es provaven sovint a veure quina de les dues era de figura més estilitzada. Tenien dotze anys i pensaven que la vida és un provar modes assumint que mai no s'ha d'estar conforme del tot amb cap, perquè qui sap més sobre el desfilar d'aquestes és el temps, que veu com ara s'usa una cosa i poc després una altra. No fa falta dir que la seva afecció preferida amb diferència era el dissenyar vestits. D'algun disseny intentaven cosir el vestit que creien més destacat i que després lluirien a qualque desfilada de models encara que haguessin de convèncer alguna amiga seva, segons elles més estilitzada que no pas elles, perquè el portàs amb tota la dignitat que l'esforç de creació mereixia. Ja als dotze anys vivien exclusivament per a tot allò que tingués connotació de «moda» de vestir. Assistien sempre que podien a totes les desfilades possibles i s'ha de dir que com més anava més crítiques i perfeccionistes tornaven. Amb el temps es feren modistes i, acte seguit, aconseguiren «vestir» tota una clientela selecta i primmirada. El negoci l'havien muntat a mitges i a mitges anaven en tot i per tot. Als trenta anys poc els restava per a aconseguir en el món de la moda. Eren les «Filito» prim més autèntiques, però no hi valia el conformisme. Havien de proposar amb els seus vestits i innovar. Innovar sempre. Ja famoses pertot arreu trobaren que una innovava massa i l'altra massa poc, i decidiren separar-se per mor de la «innovació». El disgust fou tan gros que es passaren deu anys anant de psiquiatres per a saber finalment que hi ha un classicisme que té unes bases sòlides i que canvia poc perquè els clàssics pensen que sempre estan de moda. Ambdues, ja allunyades l'una de l'altra, a aquest tipus de «clàssics» els diuen carrosses nostàlgics perquè ells no han pretès mai canviar ni les modes ni el moment d'un llunyà passat que enyoren més que no el sopar al vespre. I encara que elles uneixin criteris ara, ara ja tenen vides distintes, tan distintes que han tornat a tenir els mateixos gustos. Per a Nadal s'envien una felicitació, i enguany una d'elles ha decidit proposar a l'altra la unió d'ambdues firmes en una per a tornar a tenir clar la revinglada de força que un dia tengueren. Unides decideixen dedicar-se en principi a allò que no els agrada, que és la roba més tradicional innovant més en colors que en formes. Després veuen com avançar d'aquí és molt complicat i es deixen dur pel que ja saben. No pensen tant en innovar com en el negoci. Saben satisfer el mercat i aquest les satisfà: com ha de ser. Ara bé ningú no les lleva de dissenyar-se, ara als cinquanta anys, per a elles, i sols pel joc de com quan eren nines, els vestits més escandalosament innovadors. Pensen que la roba que dissenyen per a elles serà la del segle vinent, i ,aleshores, tothom coneixerà les Filito Prim. Així i tot van alerta a «no passar el bou davant l'arada».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris