algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

Els apassionants pactes

A punt de començar la recta final cap a les eleccions pareix que els partits han d'estar preocupats sobretot a explicar molt bé els seus programes de futur, les realitzacions fetes en les institucions que han governat, criticar-se uns als altres, i d'altres coses d'aquestes que són pròpies dels temps electorals. I, sí, en part és ver que estan ocupats en això. Però el que més els preocupa no són els resultats absoluts de cada un, sinó els relatius. És a dir, l'equilibri que s'establirà entre cadascun. En primer lloc entre el PP i el Pacte de Progrés globalment considerat. I, segon, els equilibris interns dels partits del Pacte. O sigui, la força que tendrà cada un, en relació als altres, per pactar. El PP guanyarà les eleccions. Això és segur. Però saben que estan, en aquesta recta final electoral, en una situació dolenta. Ja cap ni un dels seus dirigents no creu possible la majoria absoluta. Només la somien, en expressió d'un d'ells (i «oficialista», per cert), com a miraculosa possibilitat que «sonàs la flauta». Així que només poden confiar a tornar a governar a través d'un pacte. I aquest només serà possible si no baixen o, si ho fan, que no sigui més que un o, màxim, dos diputats. L'única esperança que tenen és no baixar dels 26 diputats. Si cauen a 25 estarà fet d'ells, perquè el PSIB serà el guanyador i posarà condicions que tots els altres acceptaran perquè està clar que no hi haurà alternativa possible: el PP més un dels dos nacionalistes no arribaria a 30 diputats. I l'opció d'unir-se PSM i UM per pactar amb els conservadors a hores d'ara no pareix tenir cap probabilitat. Per tant, els conservadors necessiten fer com a mínim 26 diputats, i esperar. Esperar, què? Doncs que la pèrdua dels seus, màxim, dos diputats vagi en favor d'una desestabilització interna de l'equilibri del Pacte. Perquè saben que només això podria moure prou les aigües com perquè ells poguessin pescar. El Pacte guanyarà amb una representació conjunta que anirà dels 34 als 30 diputats. El problema d'aquests, del Pacte, és que no ho volen ser, un tot. Lògic, perquè no ho són. El 1999 no ho volgué ser UM i li va sortir rodó. Comprensiblement tampoc ho voldrà ser el maig pròxim el PSM, ni tampoc, si hi entren i són necessaris, Els Verds d'Eivissa. I ja ni tan sols és segur que EU-Els Verds de Mallorca se comportassin d'igual forma que ho feren l'anterior vegada. I és en això, clar, en el que confien els conservadors. Paradoxalment l'única esperança de recuperar el poder que té el PP passa perquè el PSIB augmenti vot i representació a costa, sobretot, del PSM, de manera que tengui manco representació, o igual, que UM a Mallorca. Això, o també Joan Buades. Que després del que li estan fent, si hi entra, només ell sap com els prepararà l'oli de ricino verdós perquè se'l beguin, si volen pacte. Els conservadors saben que els socialistes se'n sortirien si tenguessin obert un front per reeditar el pacte, però només un (com el d'UM va ser el 1999), i que si fos així, ells seguirien segur a l'oposició. Però que si en tenen dos (UM i PSM) la cosa ja se li complicaria molt a Antich, perquè la lluita entre els dos nacionalistes podria obrir encletxes que els conservadors aprofitarien. I si n'hi hagués tres, de fronts oberts (aquests dos més Els Verds eivissencs) estan quasi segurs que podran governar. Perquè no veuen com el PSIB podria aconhortar alhora PSM, Els Verds-Buadians i UM. Això, clar, sempre que el PP aconseguesqui, i com a mínim, 26 diputats.

Aquestes són les dues gran incògnites que tot ho definiran. Primer, si el PP baixa, o no, a 25 diputats. Segon, l'equilibri intern entre la representació aconseguida per PSIB, PSM, UM i Els Verds-Eivissa. Serà tan definitori com que els estats majors de tots els partis ja només pensen en això. Sí, faran i fan campanya, se lloaran a si mateixos, criticaran els altres i compliran amb tot el teatre propi de les campanyes electorals. Però el que els importa no és la campanya, sinó el comentat. Però això el que serà de veres interessant i apassionant no serà la campanya, sinó les negociacions postelectorals.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris