algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 10°
15°

La sinistralitat de les carreteres

Les estadístiques de sinistralitat a les carreteres menorquines tallen l'alè. El 2002 vindrà marcat per una mortalitat considerable, penosíssima si traiem la comparança amb els anys anteriors. Encara que les informacions oficials de la Prefectura Balear de Trànsit comuniquen que, a Menorca, s'han comptabilitzat, de gener a desembre, set víctimes mortals, la veritat hospitalària -si se'm permet de dir-ho així- és encara molt més esfereïdora. Resulta que les autoritats només registren els morts succeïts en l'acte mateix d'un accident, o bé el cas d'aquells ferits que fan el traspàs dins les primeres vint-i-quatre hores. Ara bé: si tinguessin la paciència -i fins i tot la humanitat- d'esperar l'evolució real dels ferits, les estadístiques serien unes altes. Per a 2002, aquest és ben bé el cas, perquè les víctimes mortals esdevingudes després del temps d'espera que se'ls concedeix als despatxos de la burocràcia fan disparar el còmput fins gairebé el doble. Les carreteres menorquines, en efecte, ens han abassegat enguany devers catorze vides humanes.

No tenc, és clar, cap mena de solució a aquesta sagnia estèril, a vegades estúpida, de la vida moderna trepidant i accelerada. Com que els paviments cada cop són millors i més acuradament senyalitzats i abalisats; com que les polítiques de gestió de carreteres augmenten l'atenció pressupostària; i com que, aparentment, l'enginyeria automobilística produeix cada cop vehicles més segurs, només em queda una conclusió: el fenomen es deu explicar per unes elementals nocions de ciències físiques. Vull dir que hi ha massa densitat desplaçant-se a unes velocitats trepidants, diabòliques. Densitat i velocitat, idò, hi són aquí les claus.

Se'm replicarà que hi faig una deducció ingènua, potser casolana i ridícula, però pensi's que les grans i vertebrals veritats són generalment de formulació òbvia i simple. Quants més i més vehicles s'hi concentren en un espai -i a sobre el nostre és minúscul!-, major és la probabilitat física i matemàtica que, tard o d'hora, facin topada. I així, resseguint el mateix fil conductor del raonament, com més elevades siguin les velocitats que assoleixin aquests vehicles en saturació, més devastadores, més letals seran les conseqüències d'una qualsevol topada. Heus aquí, exactament, la situació en què ens trobam, a parer meu, en l'actual tombant de segle: accidents a gavadals -a cents i a milers, si comptam les fregades urbanes-, i una mortalitat que va d'augment, a vegades en proporcions geomètriques d'un any a l'altre.

La història, que és una forma discursiva de l'estadística, ens dóna la lliçó eloqüent del que mir de dir-los. A Menorca, el primer vehicle automòbil -els demoníacs aparells de foc que es movien sols- ens va arribar un matí d'hivern de 1902, fa cent anys. El 18 de gener el iot anglès Lord Iveagh desembarcà un cotxo sense cavalls. Es produí, a Maó, la natural commoció. El capità del vaixell, míster Sevobrook, acompanyant els propietaris, es posà al volant i, durant tres dies, voltaren l'Illa entre esglais i incredulitats generals. Doncs bé, a partir d'aquest fet i la data en què es va registrar el primer accident mortal a Menorca, transcorregueren vint-i-cinc anys. Avui, en canvi, ploram accidents fatals cada mes, és a dir, amb una freqüència tres-centes vegades més alta. La primera víctima fou el senyor Pere Seguí i Oliver, un maonès pròcer i benestant, gerent de la fàbrica del gas i president del consell d'administració del Banc de Crèdit Mercantil de Menorca. Morí el 27 de gener de 1927. Tornava a Maó procedent de la seva finca de Son Puig. El xofer, just a l'entrada de la ciutat, topà amb una galera que no portava encès el fanal. El senyor Seguí passà avall per mor del toc infaust que es pegà en el polze contra una frontissa de la porta. El vehicle marxava a 30 quilòmetres per hora. Avui dia, en canvi, la gent se'ns mor esclafada... cada trenta dies.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris