bruma
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
10°

Exorcisme

Podria haver estat a l'inrevés, certament, però es pot afirmar, grosso modo, que l'austeritat neuronal -piramidal, s'entén: la neurona en l'escorça cerebral- de les nostres illes ha anat simplificant l'any fins a posar-se -momentàniament- en dues úniques estacions: l'estiu, que sol tenir nou mesos, i l'hivern, que en sol tenir tres. L'exactitud en el calendari varia segons la tribu de referència. I aquesta apreciació, molt sui generis, s'accentua a mesura que el territori minva. És per això que a Formentera es pot apreciar amb més nitidesa. En els mesos de sol i platja, quan la majoria de formenterers i formentereres vivim d'esquena uns als altres i lliurem les nostres vides als designis del déu Ventaglio, resulta difícil trobar un aborigen que s'aturi, optimista, a fer-la petar; aleshores, la cantarella és com un lament general per les dificultats de la situació econòmica. I mai els dimonis d'aital infern, en què no se sap de quin color serà el futur, no són propis. Quan acaba l'estiu, arriba l'estació misteriosa, que en realitat en són tres: tardor, hivern i primavera, tot en una. Habitualment, el lament continua perquè l'illa «és morta». Després de llargs mesos en què els vius la visiten i se'n tornen, els indígenes mai no ens demanem què deu ser primer, el cementeri o els morts? I així, anam pel mig com ànimes en pena fins que arriba, any rere any, el dia de l'exorcisme final. La Nit de Cap d'Any, gairebé tothom creu vestir-se de gala per tal de no desentonar en la festa del fariseisme col·lectiu més trista que us pugau imaginar. I això, que podria ser una treva en un món racional, resulta una autèntica orgia de pallassos que camina, com diu Saramago, cap a un món sense idees.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris