nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
11°

Parts i quarts

Les reaccions dels Estats Units i el Regne Unit davant l'informe de l'Iraq sobre els seus arsenals i els seus programes armamentístics donen a entendre que serà difícil evitar un conflicte bèl·lic que sembla que ja fa estona que va ser decidit.

Sobre aquest tema s'ha escrit molt. Hi ha qui defensa la intervenció militar perquè no veu altra sortida per acabar amb el règim autoritari i agressiu de Saddam Hussein. Altres estan en contra de la guerra o bé perquè no els sembla bé el paper de policia mundial que s'han atribuït els Estats Units, o bé per motius humanitaris, ja que consideren que qui patiria més amb l'atac seria el poble de l'Iraq, el qual, després d'haver hagut d'aguantar una dictadura poc propensa a la preservació dels drets humans i un bloqueig econòmic duríssim, ara, a més a més, es veuria a mercè dels bombarders nord-americans i britànics.

A mi el que em sembla més trist és la distinta forma de mesurar que s'utilitza en uns i altres casos. Què vull dir amb això? Que en aquest cas, i en molts d'altres, els vertaders motius de les intervencions solen ser els econòmics, malgrat que oficialment es tracti d'una intervenció per motius humanitaris, per lluitar contra el terrorisme, per acabar amb un règim despòtic, o per evitar la proliferació d'armes de destrucció massiva.

A mi em semblaria la mar de bé que l'ONU s'erigís en una defensora de la democràcia i dels drets humans arreu del planeta, i que en cap cas no es permetés l'establiment o la pervivència de règims dictatorials, que n'hi ha molts. Aràbia Saudita, sense anar més enfora, és una democràcia? I la Xina? I Cuba? I el Pakistan? I Síria? I no disposen alguns d'aquests països d'armes de destrucció massiva?

Per què en alguns casos ningú no diu ni piu i en altres es cerquen les mil excuses per enviar-hi l'aparell de guerra? Pens que la resposta correcta es troba dins el camp econòmic, la majoria de vegades, i amb la por en altres. Si hi ha un règim totalitari que oprimeix els seus súbdits, però allà no hi ha res que pillar, idò ni se'n fa esment al telenotícies. Si qui oprimeix és el suficientment fort com per poder fer front als policies mundials, també callam. Inclús diria més, si democràticament un poble elegeix una determinada opció política que defensa posicions contràries als interessos nord-americans, molts de pics no dura gaire. El cas del Xile de Salvador Allende en seria un exemple. I el que passa a Veneçuela sembla ser-ne un altre.

Pens que caldria una normativa internacional més elaborada, que condemnàs l'ús i la tenença d'armes de destrucció massiva i que es posicionàs clarament contra qualsevol dictadura, fos de la tendència que fos. Un tribunal internacional hauria de vetllar pel compliment d'aquesta legislació i disposar d'una policia judicial pròpia capaç d'actuar contra els promotors d'aquests règims, sense cap tipus d'excepció. D'acord amb acabar amb Saddam Hussein, però no a costa de la població iraquiana. D'acord amb acabar amb els talibans, però també amb molts d'altres que violen els drets humans dia sí i l'altre també. Es poden permetre els assassinats selectius israelians? Es pot permetre la lapidació de dones per adulteri? Es pot permetre la violació sistemàtica dels drets dels kurds de Turquia? Es pot permetre la colonització xinesa del Tibet? Es pot permetre l'espoliació de les terres dels indis brasilers?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris