lluvia ligera
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

L'urbanisme i Miquel Barceló

Em sap quasi greu haver de començar per l'obvietat que hem de ser pessimistes sobre la naturalesa humana. Com les cabres, aquesta té una irrefrenable propensió a «tirar al monte». Quan Miquel Barceló demana que la normativa urbanística faci una excepció amb ell, no fa una altra cosa que confirmar que els poderosos sempre acaben per voler exercir com a tals. La funció dels poders públics és evitar que l'àmbit d'influència dels poderosos no superi mai les delimitacions legals, és a dir, que no vulneri el principi que davant la llei i davant l'administració no hi ha cap fill de Déu sinó que tots som fills de veïnat. El diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans defineix un cacic com «la persona important d'un poble que exerceix una influència excessiva en assumptes polítics i administratius». El Diccionario de la Real Academia de la Lengua defineix una cacicada com a «acción arbitraria propia de un cacique o de quien se comporta de igual modo». Aleshores, si els governants cedeixen a la pretensió d'un cacic, actuen de manera arbitrària; cometen un cacicada i, per tant, es converteixen en cacics. Escric això i no sé com el pintor justifica les seves aspiracions ni com les argumenta davant les autoritats urbanístiques. Les seves raons deuen ser poderoses. Sol passar. Sempre hem sentit els promotors afirmar els grans guanys que obtindria la societat si els seus projectes es duguessin endavant a pesar del que dictaminàs qualsevol normativa. Des de l'esquerra, la resposta sempre ha estat que la llei ha de ser igual per a tothom. Ara sembla que hi ha dubtes sobre com respondrà el Pacte de Progrés a les aspiracions de Miquel Barceló. El sol fet que n'hi hagi, de dubtes, ja és prou greu. No n'hauria d'existir cap. D'altra banda, els hipotètics beneficis per al bé comú o per a l'interès general d'una concessió serien entesos per molt poca gent, mentre que la majoria dels ciutadans veuria confirmada la seva creença que els governants fan parts i quarts. La qual cosa seria una conclusió molt trista per al primer govern d'esquerres des de la instauració de l'autonomia. Fer parts i quarts és molt desagradable. Revela una manca d'educació impressionant i la inexistència de sentit estètic en l'actuació davant els ciutadans. «Urbanisme» comparteix l'arrel amb «urbanitat», paraula amb què ens referim a la «cortesia en les maneres, que dóna l'habitud de la societat a les ciutats».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris