algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín:

Stalingrad

Aquests dies es compleixen els seixanta anys d'una de les batalles més ferotges de la història dels homes sobre la terra: Stalingrad. L'infern existí. Mai s'havia arribat a un punt de brutalitat en la lluita com aquell. Els nazis havien arribat a la ciutat, situada devora el Volga, però no aconseguiren arribar al riu. Els alemanys es quedaren sense aigua. Aleshores segrestaven mares russes amb infants petits. Deien als nins que s'acostassin al Volga per a dur-los aigua. Si no ho feien, matarien les seves mares. Els nins obeïen. Però els soviètics, sovint pares de fills petits, obrien foc contra els infants i els mataven "i d'afegitó mataven les seves mares i esposes" per evitar que l'enemic pogués beure. Quasi un milió de persones desaparegueren entre novembre del 42 i gener del 43. A més, es reteren prop de 250.000 alemanys. D'ells, només uns 5.000 havien sobreviscut als camps de concentració una dècada després.

«Espera, perquè tornaré de totes les morts. Només la teva espera em pot salvar», escriví un poeta i combatent soviètic a la seva dona. Molts dels supervivents del desastre "sobretot del bàndol vencedor" encara viuen. Convindria escoltar-los ara que el món occidental, conduït pels Estats Units s'embarca en una nova guerra enmig d'atemptats suïcides i de la constatació del descontrol en la fabricació i tinença d'armament nuclear. Tothom sap que Bush serà el gran vencedor. Però molta de gent pagarà un preu terrible: a Stalingrad, batalla que decidí la Segona Guerra Mundial, tota una generació perdé la fe en l'existència. Li passarà el mateix al món actual?

Passarà qualque dia el mateix amb les democràcies actuals? Podran suportar convertir-se en eines al servei de la guerra mentre els neixen fanàtics pertot arreu?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris