algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
11°

Sarau de la VIª Flota

Així com els maldecaps no fugen amb les aspirines sinó amb l'afany de guanyar"los "fort i no et moguis" a través de solventar els solventadors i de passar fulla i sense cap tipus d'espera als que la solució no depèn ni directament ni indirecta de nosaltres. La pressió per solventar l'insolventable crea l'olla de pressió al nostre boll fent"nos interpretar"ho tot com el que no és. Hi ha la por i les fòbies i, més clarament, els prejudicis; tots ells són fills més de l'estrés que de cap altre pare celestial.

No hi ha mai dues persones que interpretin igual i un mai no pot saber si la interpretació "la seva" és adequada. No pot saber"ho perquè hi ha tantes interpretacions com persones. El que si és més cert que l'Esperit Sant és que la interpretació ha de ser flexible, ha de veure alternatives i pros i contres si cal. El pinyó fixe, fill de l'estrés, sol pot dur amb el temps "a curt o a llarg plaç" a una deficiència interpretativa anormal d'aquestes que en diuen esquizofrènia o paranoia o "el que es diu en paraules de "curandero" a imaginar barbaritats sent la pixarada èsser que s'ha guanyat, més per credulisme que per reflexió, un infern des de l'arbitrarietat de no tenir mai clar el que cal triar.

Dur"se pel corrent és nociu per a les saluts corporal i espiritual. Fent"ho un pot arribar a perdre les ganes de viure, i, en conseqüència a dedicar"se a tampoc deixar viure als altres, talment com li succeïa al "perro del hortelano". No té sentit negativitzar"se fins a ser el ressentit que s'anihila en el propi verí congriat i que "ja boig" pretèn que tohom sigui tan negatiu com ell.

Intentar canviar la gent és de bojos com ho és també pretendre que el sistema s'adapti a un mateix. Ni els uns ni els altres canvien, i, si ho pretenem, el millor que podem fer és canviar nosaltres, perquè el seny hauria de fer la humanitat tan guapa com fos possible; però, de senys, n'hi ha molts i no tots són els adequalts. No hi hauria més cosa ideal que la humanitat es fes del seny de Déu, però no pot fer"s'hi perquè molts d'homes reneguen de Dèu. Aleshores sols resta animalitzar"se en la guerra per ser el més poderós quan Déu és enemic de la prepotència com ho és de la misèria. L'home és tan imbècil que culpa a Déu dels seus fracassos. Senzillament, com Adan, vol ser més que Déu i s'ha de sentir Déu negant"lo. Déu és ell, Deu és el seu televisor, el sofà i l'estufa. També ho és qualsevol cosa menys el cap: ho és la nòmina i la maquineta escurabutxaques i el tabac i la pepa inflable de l'armari de la seva cambra i el cotxe de segona mà pintat de nou. Ho és tot "per a ell" menys la dignitat de veure's viu en un ecosistema, i Déu és això.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris