algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
11°

L'any que comença

L'any se'n va, on?, i encara que això no ens ha d'amoïnar gaire, perquè en vendrà un altre, paga la pena pensar-s'ho cinc minuts. Ve un any convencional i buit, com tots, aparentment carregat de novetats i sorpreses però en realitat tan ignorant com nosaltres d'allò que haurà d'acollir i de tots els atzars i episodis que l'acompanyaran ja per sempre a les hemeroteques. Potser serà un any d'aquells que ningú no oblida, però en principi les expectatives ja fa temps que només conviden a esperar anys anodins i insípids, això sí, embolicats en papers de colors brillants i estridents que només amaguen el desig majoritari que res no canviï. L'estadística, que com s'esdevé sovint s'hi afegeix, als desigs, només parla aquests dies d'allò sòlid i estable, del munt que amb tota seguretat continuarà ocupant els diaris aquest pròxim any, i per molts anys, com una mena de revers irònic, indestructible, de tots els auguris. Parlo d'allò que ens permet identificar-nos: la publicitat, els accidents de trànsit, el ridícul i la buidor de la majoria de declaracions polítiques, d'allò que, posats a demanar tranquil·litat, ens n'ofereix el consol que el territori del nou any no és cap regne estrany sinó una terra tan sabuda i confortable com el paisatge dels nostres carrers. També hi haurà, en l'any que arriba, una mesura d'allò que fa la vida digna, més passable, fins i tot fascinant, i digna de l'adjectiu més contundent: necessària. Hi haurà moments imprevists que voldrem eterns i dies de pluja sense que sonin els telèfons, i articles envejables i fins i tot alguns horabaixes seran omplerts amb paraules intel·ligents, i els nostres fills aprendran la corresponent proporció acceptable d'utilitats i d'inutilitats que els permetrà caure en els mateixos errors que nosaltres. No hi és inclosa, en l'any nou, no cal dir dir-ho, la veritable revolució que mai no arribarà: el món de l'energia neta i barata que no s'acaba mai, el món on ningú no passa gana, el món on la violència és un record antiquíssim i ni tan sols un recurs literari, però també el món on tothom diu la veritat, el món on la política és més a prop de la ciència que del teatre i on les paraules diuen només el que nosaltres volem. Sí que vénen, amb l'any nou, i amb l'anticipació dels parents fastigosos, els propòsits destinats a ser incomplits, i l'afegit del robatori del temps que els dediquem, i la confirmació cruel que l'únic que realment es manté és la necessitat de fer propòsits, en bona part els mateixos que fa una dècada, per si faltava res. Val més convèncer-nos d'una vegada que no hi canviarem gaire més que l'agenda i els calendaris del lloc de feina i de la cuina: això ho saben els qui han descobert que la convenció del cap d'any és poc més que un dogma de la religió del consum -l'única triomfant després d'un parell de milers d'anys d'aparent civilització- i que qualsevol dia de l'any és escaient per prendre el timó. Tot i això, no hauríem de perdre l'esperança que alguna cosa hi canviï realment. Potser Bush ens cridarà per oferir-nos un ingent suborn perquè cantem les excel·lències del seu govern -un motiu d'allò més urgent per recordar als editors d'aquest diari que no oblidin, en l'any pròxim, posar clarament la meva adreça electrònica al final de cada article-, o potser el president J. M. Aznar -«un meu amic personal i gran amic dels Estats Units, (...) que comparteix la nostra preocupació comuna de mantenir la pau i combatre el terrorisme», segons digué Bush- n'imiti la proposta, tot incrementat les possibilitats que fem quatre duros. Obligats a preveure-ho tot, també hauríem de témer que la confusió faci que acabem inclosos en alguna llista del Pentàgon d'això que se'n diuen objectius potencials i que ens triïn com a objectiu real i ens facin desaparèixer legalment. No és necessari especular-ne gaire temps, sobre aquesta possibilitat, perquè ara mateix milers de persones hi figuren sense saber-ho, i si els americans ataquen Irak tots ells moriran sense saber el motiu d'aquesta designació. Val més viure content i enganyat?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris