nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
11°

Per la selecció

Els dos homes més notables que ha donat el nostre futbol són Miquel Àngel Nadal i Llorenç Serra Ferrer -això, si els coneixements i la memòria no em fallen. Llorenç Serra Ferrer ha tengut, els darrers anys, molta mala sort, perquè va arribar a entrenador del Barça, que era un somni, en el moment en què el Barça ja estava en mans d'aquesta manada d'incompetents -siguem piadosos: és Nadal- que han convertit el club en una espècie de pallasso de padaç. Una de les coses menys interessants que avui en dia ofereix el panorama de l'esport mundial és el FC Barcelona, perquè el club s'ha buidat de tota grandesa, fins i tot en la caiguda, que és el moment en què tothom està disposat a reconèixer allò que no se't reconeixia quan anaves polent. Amb el Barça ha passat això, que la caiguda ha estat una pallassada sinistra. Els socis i els compromissaris poden estar contents del que feren, perquè l'operació de dur Gaspart i els seus sequaços a la presidència no podia quedar impune, això ho sap un ase mort. Ara tenim lo que tenim, i res que no s'hagin guanyat a pols els que confiaren en aquests no sabem si irresponsables o pirates. Llorenç Serra Ferrer es mereixia una altra cosa i no ha pogut ser. Mala sort. Per poc que un sàpiga de futbol, no dubtarà mai que hauria pogut fer recalar el Barça en els millors ports del futbol si la directiva hagués tengut unes intencions distintes de les que tenia. Bé, però Llorenç Serra Ferrer és dels homes que, havent-s'ho hagut de guanyar tot pam a pam, poden ser vençuts, però no derrotats. Servidor em vaig alegrar en saber que els organitzadors de la nostra selecció nacional no volien epatar amb el nomenament del seleccionador. Era obvi que havia de ser en Llorenç Serra Ferrer, l'illenc que, de futbol, en sap més -possiblement de tota la història- i que, per afegitó, sap, entén i sent què és un país. I que cap a un país s'hi avança sumant totes les coses que poden despertar un sentiment vertebrador. Que la nostra primera selecció, en un acte tan simbòlic com vulgueu, però no per això menys inaugural, s'hagi constituït en aquesta legislatura no acaba de ser del tot casual. Tenim un paisanatge tan acomplexat, de vegades tan empegueïdor i tan poruc, que aquesta selecció només era possible sota l'impuls d'un govern amb persones sensibles als gestos i dotades del mínim de valentia necessària per exposar-se a l'escarni fàcil dels que no han sabut fer res mai en aquesta direcció ni amb aquest sentit de país. L'atzar els ha ajudat, és cert: la coincidència d'un Serra Ferrer en plena maduresa i d'un Miquel Àngel Nadal resplendent no es podia desaprofitar, perquè ofereixen uns models en els quals els illencs ens poden mirar amb tota la confiança del món -i sobretot els joves-: tenen vàlua esportiva, qualitat humana i molta càrrega simbòlica. El marcador final del dia 28 serà una anècdota irrellevant. Poques vegades havia estat tan vera que l'important és participar, perquè només pots participar si existeixes.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris