muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
15°

Pretensions

Amb motiu d'aquestes dates nadalenques podria amagar-me rere el discurs conegut de l'excessiu consum, l'adient de la solidaritat amb tots els quals l'únic que els il·lumina el Nadal és un filldeputa, il·luminat, que els sotmet empobrint-los (ara ja hauríem de saber que no hi ha pobres sense fillsdeputa que n'extreguin benefici), el recurrent record als petrolejats per la inexistència de l'Estat i la prepotència del govern, l'empalagós recurs a la tendresa, amb data de caducitat més curta que un iugurt, o a la pau, que en el seu desig du impresa l'excusa per a la paràlisi socia i la inhibició individual, però no vos ho creuríeu. També podria utilitzar metàfores, contes nadalencs per estimular el llagrimer amb bons sentiments, apologies derecer familiar, llunyana identificació amb la solitud volguda i patiment per l'obligada, melangia per la distància o pesadura per la proximitat. Contes d'excessos i de mancances, d'edulcorats personatges i de maleficis irrenunciables, però no en sé.

l l l
Si el més prop que som de la poesia és un renec ben articulat i sonor, qualsevol intenta compondre una nadala! Amb tota seguretat, i després de fer múltiples esforços per assimilar l'estereotip de l'esperit d'aquests dies, la composició quedaria més cursi que les noves cadires del Parlament; massa pel meu currículum. Sé del cert que ningú entendria una diatriba contra aquell o l'altre polític; m'acusarien de monotemàtic, de rancuniós, d'inoportú o de tot allò que els anomenats apolítics diuen des de l'aguait del seu reaccionarisme quotidià. Ara imaginau-vos si iniciàs un comentari dediscurs reia -que configura eNadal espanyo, junt a la publicitat d'El Corte Inglés i la Grossa de la loteria- talment com si em cregués que l'ha escrit ell. A més de titllar-me, amb motiu, de boiano, els hipotètics lectors se'n farien creus de com, en aquestes alçades i després de tants d'anys, es pot perdre el temps en aquesta suposada anàlisi.

l l l
Clar que, ara que ja som a la meitat, podria, dissimuladament, desitjar-vos Bones Festes; com si amb tot el que sabem aquest desig no amagàs el cinisme del qui fa un pronòstic pietós. A més, n'hi hauria de documentats que em retraurien fer generalització d'una festa catòlica sense respecte per les minories d'altres pensaments. Arribats a aquest punt, som a un pèl d'amollar un descafeïnat Molts d'Anys; però seria utilitzar l'únic recurs que em queda per a propers articles d'aquí a Cap d'Any. A més, no seria un discurs genia, ni imaginatiu, ni origina, ni res del que, perversament, se'm demanda. Començ a emprenyar-me, a dir vera, perquè ningú mai no ho ha demanat al president del govern, ni al rei, ni al cap de l'oposició, això de ser originals, imaginatius i, molt manco, genials. Per quins set sous ho he de ser jo, si encara em dirien pretensiós...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris