nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
18°

Nadala de la marea negra

La història del fuel a les costes gallegues és la història de les absències. Per la cúpula del Partit Popular es va estendre el pànic a associar rostres a la catàstrofe, ignorants com són que la presència en l'escenari catastròfic fins i tot pot donar vots. Mirau, si no, com Mariano Rajoy a poc a poc es va convertint en el rostre humà del Govern central, mentre que l'absència de Fraga és el principi del seu adéu, el cant d'un cigne sense llac i sense gens d'elegància. Per a la desesperança de la gent, no hi ha hagut ni la balsàmica presència dels ministres que hi havien de ser en el moment en què hi havien de ser. Han intentat contrarrestar les absències amb el talonari, i, no, fill meu, no van per aquí les coses. El que s'ha perdut a les costes gallegues és molt més que diners i feina, és una imatge del país. Tots tenim una imatge del nostre país, feta dels records heretats i de l'experiència personal, i que és la suma de moltes imatges i molts de sons, de colors i remors. Aquesta imatge varia lentament, quan s'hi adhereixen nous trets "negatius o positius" o se n'esvaeixen d'altres. Però els canvis brutals com la marea negra són traumàtics, poden tenir conseqüències psicològiques greus, perquè allò que ens canvia és la imago mundi. Vol dir que el món ja no serà el mateix, i que aquell petit país que dúiem dins ja no tornarà a existir mai en la forma en què el coneixíem. Les persones exposades a aquests perills mereixien una mica més d'atenció, mereixien que se'ls fes costat, i aquest afecte és el que no se'ls ha sabut donar des dels governs central i gallec. Les absències són imperdonables. Però si hi ha el buit d'Aznar, de Matas, de Cascos, de Fraga, etc., en l'àlbum de la tragèdia, no hem d'oblidar els altres requadres en blanc que queden en aquest àlbum. Hi ha un requadre en blanc per al president de cada una de les companyies que guanyaven diners en aquest viatge del Prestige. Un altre per a cada director general, per als principals accionistes, per als inspectors tècnics que saberen fer tan bé la feina de no veure res. On són aquests senyors o aquestes senyores, quina cara tenen? Perquè és possible que aquests dies sopis a ca aquest amic ric que tots tenim i a la mateixa taula hi hagi un fill de la gran puta que, amb la marea negra, hi hagi guanyat o estigui tan ben cuirassat que no li pugui arribar cap esquit de fuel. No m'agradaria saber que sopen tranquil·lament, envoltat dels seus néts perfumats, mentre els voluntaris es rompen l'ànima traient la porqueria que han vessat ells, tan nets de tota responsabilitat. Ans al contrari, els seus néts haurien de saber que aquest avi tan generós i conspicu és el que ha destruït un país, ha avariat la memòria de la gent, ha duit la barbàrie a la terra i a la mar, ha matat milions d'éssers vius. I és el mateix que ara sobrecarrera l'arbre de Nadal amb una representació lluminosa dels seus guanys criminals.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris