algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
18°

Voler ser competitius

És oficial: França ha entrat en declivi. I el primer ministre francès, Jean-Pierre Raffarin, diu que l'inquieta que el país que governa hagi agafat la costa cap avall just quan ell n'és el responsable. Ha afegit, però, que en tot cas farà el necessari per invertir la situació. Un cop aclarit que hi ha voluntat, només tenim el problema de saber exactament què ha de fer Raffarin per aturar el podrit. La trista i potser sorprenent notícia per a ell és que no pot fer-hi absolutament res. Ni rebaixar imposts als empresaris, ni allargar la setmana laboral, ni eliminar l'atur no ajudarà a millorar la posició de França dins les taules estadístiques. No serviria de res prendre cap d'aquestes mesures perquè les taules, que assignen un valor absolut a la 'competitivitat' de cada estat, no tenen sentit. Raffarin va fer les promeses de sacrificar-se si és necessari en la tasca de posar fre al declivi de la pàtria després de veure la classificació que obtenia França en les taules de competitivitat que estableix el Fòrum Mundial Econòmic, una reunió d'empresaris i polítics que es reuneix a Suïssa cada any: França era assignat a la casella trenta, quan l'any passat ocupava el vintè lloc. La premsa francesa li van demanar a Raffarin què feia comptes fer i, sense que li passàs pel cap que les taules són poc més que una travessa subjectiva, s'ho va prendre molt seriosament. Al cap i a la fi, les taules de competitivitat són preses més o menys seriosament per tots els polítics que són convidats al Fòrum. Per sort uns quants economistes francesos s'han demanat com es calcula això de la competitivitat, i quina autoritat se li hauria d'atorgar. Doncs es calcula fent una combinació de xifres d'inflació, estalvis per càpita... una avaluació de les lleis que afecten les empreses, del nivell de corrupció... de la innovació tecnològica, de les patents que es registren... tot en unes sumes impossibles. Els economistes francesos han dit que el grau de fiabilitat dels càlculs sobre la competitivitat són patètics. I altres economistes proposen fórmules distintes que deixen França, i el país que sigui, molt més ben situat a les taules. La competitivitat internacional, el terme de moda entre els que es pensen que són els que condueixen la globalització, és un concepte de moment inquantificable. Mentre sigui així, els polítics no han de proposar als seus empresaris, ni als seus ciutadans, que encalcem bubotes com posicions en suposades taules de competitivitat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris